Skopje: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m Plantilla |
||
Línia 10:
Vers el [[980]], els romans d'Orient foren derrotats al pas de les muntanyes [[Haemos]] pels búlgars però, 21 anys després, a començaments del {{segle|XI}}, [[Basili II (emperador)|Basili II]] va derrotar completament als búlgars a la vora de Skopia. Els búlgars es van revoltar el [[1040]] i es van apoderar de la ciutat, però finalment foren derrotats; el [[1071]], altre cop revoltats sota la direcció del senyor local d'Uskub Jordi Vojtej, van fracassar igualment. El [[1198]], restaurat l'estat búlgar, Skopia en va passar a formar part, i la van conservar fins al [[1277]]. En aquest any va passar als romans d'Orient sota [[Miquel VIII Paleòleg]], però el serbis la van ocupar el [[1282]] fins al [[1355]]. Des del [[1346]] va ser capital de la Gran Sèrbia d'[[Esteve Dushan]]. A la seva mort el [[1355]] va passar a [[Vukašin Mrnjavčević]] i al seu fill Marco Kraleviti ([[1356]]-[[1389]]). El [[1389]]<ref>L'Enciclopèdia de l'Islam diu que fou a començaments del 1392 potser el 6 de gener</ref> va ser ocupada pels turcs otomans i llavors fou coneguda amb el nom [[turc]] ''Üsküb'' ('''Uskub''') o ''Uskup'' durant el mig mil·lenni de domini otomà.
Üsküb es va convertir en la capital del ''[[wilayat]]'' (districte) de [[Kosovo]]; va començar el seu desenvolupament al segle XV en part aturat per un terratrèmol el 1533, i després un incendi el 1594; va tenir un gran desenvolupament en tots els camps als segles XVI i XVII i va esdevenir una de les principals viles de la Rumèlia. Evliya Çelebi la va visitar al {{segle
Entre els habitants hi havia [[serbis]], [[búlgars]], [[turcs]], [[albanesos]] i [[gitano]]s. Era la seu d'un arquebisbe grec ortodox, de l'arquebisbe dels Albanesos Catòlics Romans i d'un bisbe búlgar. En [[1910]], Agnes Gonxha Bojaxhiu, després coneguda com la [[Mare Teresa]], va néixer a Üsküb en una família albanesa catòlica.
|