Dones en la Revolució Francesa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
retocs |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
Des de finals del {{segle|XX}}, els [[Historiador|historiadors]] han debatut sobre la participació les '''dones en la Revolució Francesa''' i quina repercussió a llarg termini va tenir sobre les [[Dones a França|dones franceses]]. Les dones no tenien drets [[Política|polítics]] a la [[Regne de França|França pre-revolucionària]]; se les consideraven ciutadanes «passives», obligades a confiar en els homes per determinar què era millor per a elles. Això va canviar notablement en teoria, ja que aparentment hi va haver grans avenços en el [[feminisme]], que va sorgir a [[París]] com a part d’una àmplia demanda de reforma social i política.
La [[Revolució Francesa]] (1789-1799) tenia com a objectiu alliberar [[França]] de [[Prejudici|prejudicis]] i [[Discriminació|discriminacions]] de l'[[Antic Règim]], amb el seu lema: ''[[Llibertat, igualtat, fraternitat|Llibertat, igualtat i fraternitat]]''. Les dones van exigir la [[Igualtat de gènere|igualtat entre els homes]] i després van passar a una demanda per acabar amb la [[dominació masculina]]. El seu principal vehicle d'agitació eren els [[Pamflet|pamflets]] i els clubs de dones, especialment la [[Societat de les Republicanes Revolucionàries]] (''Société des républicaines révolutionnaires'').
No obstant això, durant el transcurs dels fets, les dones van acabar quedant fora de la revolució. La revolució francesa tenia com a base ideològica diversos [[Filosofia|filòsofs]] de la [[il·lustració]], que van concebre idees com ara que ''«l'home i la dona són éssers complementaris, l'home essent superior a la dona, ja que ell es deixa portar per la raó mentre ella ho fa per l'úter»''. [[Jean-Jacques Rousseau|Rousseau]], un dels filòsofs més importants de l'època, va caracteritzar la dona com a ''«especialment creada per complaure l'home»'', i reitera el seu paper com a submisa i obedient. Per a la regeneració de costums destruïts per l'excessiu luxe, la dissimulació i els vicis de l'[[aristocràcia]], la conducta de la dona ''«hauria de ser el més discreta possible i dedicada a la maternitat republicana»''.{{sfn|Morin|2009|p=13}}
Línia 54:
== La participació femenina a la Revolució francesa ==
Hi ha la impressió que la [[Revolució Francesa]] va ser duta a terme gairebé exclusivament per homes. Només hi ha dos personatges que apareixen freqüentment a les narracions: [[Charlotte Corday|Marie-Anne Charlotte Corday d'Armont]], que va assassinar al polític jacobí [[Jean-Paul Marat]] el 1793, i la reina [[Maria Antonieta d'Àustria|Maria Antonieta]], una de les més grans personalitats de la Revolució, que també va ser [[Guillotina|guillotinada]] el 1793. Malgrat l’esforç per mantenir les dones a casa, es pot observar la participació femenina des del començament del procés revolucionari, tot i que no és tan gran com la dels homes. Quan la [[Revolució Francesa|Revolució]] va començar, algunes dones van actuar amb força, utilitzant el clima polític volàtil, per afirmar les seves actituds.
Malgrat que les dones van ser víctimes de la [[fam]], la [[inflació]] i del desordre fiscal, sempre van participar en diverses revoltes i protestes a tota França, sorprenent a la societat en el seu moment pel seu interès en aquests temes i per utilitzar la política present a la ''[[Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà|Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà]]'' en el seu discurs com a arma moral i política.{{sfn|Morin|2009|p=34-35}} Van jurar juraments de lleialtat, ''«declaracions solemnes de lleialtat patriòtica, i afirmacions de les responsabilitats polítiques de ciutadania»''. [[Charlotte Corday|De Corday d'Armont]] és un exemple primordial; simpatitzant amb la facció política revolucionària dels [[Girondí|girondins]], va assassinar el líder [[Club dels Jacobins|jacobí]], [[Jean-Paul Marat]]. Al llarg de la Revolució, altres dones com [[Pauline Léon]] i la seva [[Societat de les Republicanes Revolucionàries]] van donar suport als radicals jacobins, van realitzar manifestacions a l'[[Assemblea Nacional (França)|Assemblea Nacional]] i van participar en els disturbis, sovint amb força armada.{{sfn|Dalton|2001|p=262}} Quan el rei va convocar els [[États généraux de 1789|Estats Generals (1788)]], van estar presents lluitant i mobilitzant la població perquè es poguessin escollir bons representants per a l'[[Assemblea Constituent|Assemblea Nacional Constituent]]. Tot i que no van ser elegides, moltes dones van ser presents a les galeries per observar el transcurs de les discussions, sempre aplaudint els diputats o fer rebombori. La pressió que van exercir va ser tan gran que, el 1793, a les dones se’ls va prohibir assistir a les sessions del parlament, però van seguir seguint les decisions preses en els espais de sociabilitat que utilitzaven bona part de la població, com les cues de pa, mercats, cafeteries, salons i premsa.{{sfn|Morin|2009|p=77-78}}
Línia 101:
=== Dones escriptores ===
Mentre que algunes dones van triar un camí militant (i sovint violent), d’altres van optar per influir en els esdeveniments mitjançant l’escriptura, publicacions i reunions.
[[Olympe de Gouges]] va escriure diverses obres de [[teatre]], narracions breus i [[Novel·la|novel·les]]. Les seves publicacions van emfatitzar que les dones i els homes són diferents, però això no la va aturar pel que fa a la [[Igualtat de gènere|igualtat]] segons la llei. A la seva ''[[Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana]]'' va insistir que les dones es mereixien drets, especialment en àmbits que els afecten directament, com ara el [[divorci]] i el reconeixement de fills il·legítims.<ref name="De Gouges Writings 564–568">De Gouges "Writings" 564–568</ref> De Gouges també va expressar punts de vista polítics de no-gènere; fins i tot abans de l’inici del [[Regnat del Terror|Terror]], Olympe de Gouges es va dirigir a [[Maximilien de Robespierre|Robespierre]] amb el [[pseudònim]] «Polyme» descrivint-lo com ''«la infàmia i vergonya de la Revolució»''. Va advertir de l'extremisme de la Revolució dient que els líders ''«preparaven nous grillons si [la llibertat del poble francès] desapareixia»''. Va afirmar que estava disposada a sacrificar-se saltant al [[Sena]] si Robespierre s’unia a ella; de Gouges va intentar desesperadament captar l’atenció de la ciutadania francesa i alertar-los dels perills que comportava Robespierre.<ref name="De Gouges Writings 564–568"/> A més d’aquests atrevits escrits, la defensa del rei va ser un dels factors que van conduir a la seva execució. Va ser una figura influent; un dels seus suggeriments a principis de la Revolució, tenir un impost voluntari i patriòtic, va ser adpotat el 1789 per la [[Convenció Nacional]].{{sfn|Mousset|2007|p=49}}
| |||