Xest: diferència entre les revisions

Situat entre la serra de Xiva i el [[Pla de Quart]]. La superfície del terme és bastant plana, amb suaus ondulacions que s'eleven entre els 200 i 400 m sobre el nivell del mar. Hi ha alguns monticles com el ''Portillo de San Roque'' (270 m.) vèrtex geodèsic de tercer ordre. En el nord-oest, en el sector que penetra en el terme de Xiva, conegut com ''La Manga'' hi ha altures més elevades: ''Bastos'' (576 m.), Alt de ''los Mojones'' (426 m.) i el vèrtex geodèsic de tercer ordre de ''la Cumbre'' (391 m.). Passen pel terme diversos barrancs: ''Cuchillo'', ''Pedriza'', ''Cañadafría'', ''Peñarroya'', ''Hondo'', Grande i el de [[Barranc de Xiva|Xiva]], que el travessa d'oest a est.

QuantXest adisposa d'abundants jaciments prehistòrics, n'hi ha acom dojo:ara ''El Castillarejo'', ''la Serretilla'', el ''Cabezo Redondo'', el ''Altico del Ramat'', ''Cuchillo'' i ''Loma Ferrer''. PeròEntre sensles dubte la troballatroballes més importantimportants ésdestaca la delel conegut com a [[Tresor de Xest]], o de la Safa, col·lecció [[Ibers|ibera]] de monedes i joies, descobertes en [[1864]], que són conegudes arreu del món. DelsTambé romansexistixen hirestes ha deixallesromanes en la Rambla de ''la Canaleja'', ''las Canales'' i ''Cambrillas''. Durant el període musulmà erava ser una petitaxicoteta alqueria que pertanyia a la [[Cora (divisió administrativa)|Korà]] de [[València]] i a l'[[hisn]] de Xiva.

Segons el ''[[Llibre del Repartiment]]'', [[Jaume I]] (1208-1276) la donà el [[1244]] a Pere Cornell, però des del [[10 de desembre]] de [[1251]] consta que fou el seu senyor Ximén Pérez d'Arenós a conseqüència del canvi, de Xest per [[Onil]] i [[Castalla]], que va pactar el rei amb [[Zayd Abu Zayd]]. Malgrat totaixò, va conservaconservar els costums i pobladors moros. [[Jaume el Just]] d'Aragó (1267-1327) va concedir el [[mer i mixt imperi]] amb tot el seu exercici. El [[5 d'agost]] del [[1320]] van ser atorgades als seus pobladors unes franquícies i llibertats, segurament amb la intenció d'augmentar la seua població, obligant-les solament a pagar [[delme]], primícies i morabatí, acudir a la host i cavalcada. A canvi tenien franquícia de tributs senyorials, de venda de vi, de coure pa i d'altres monopolis senyorials. El [[1330]] [[Alfons el Benigne|Alfons IV]] (1299-1336) ratifica la jurisdicció de mer i mixt imperi sobre aquestel lloc a Ximén Pérez d'Arenós, confirmada el [[1337]] pel rei [[Pere el Cerimoniós|Pere IV]] (1319-1387). El [[10 de gener]] del [[1371]] fou atorgada per en Joan, comte de Prades i senyor de Xest pel seu matrimoni amb Sanxa Ximénez d'Arenós, carta pobla als seus veïns. En ella les condicions canviaren produint-sede unmanera endurimentque dels'enduria el règim senyorial. Els vassalls estaven obligats a realitzar prestacions personals com ara cuidar vinyes, conrear l'hort del senyor, entregar-li [[gallines]], [[Cabra|cabrits]], i pagar forts tributs.

El [[18 de juliol]] de [[1440]] Joan de Valterra ven la baronia de Xest al senyor de Xiva i Castellnou, [[Guillem Ramon I de Montcada|Guillem Ramón de Montcada]]; en [[1445]] la seua filla Orfresina a Berenguer Mercader, senyor de Bunyol. Després de l'expulsió morisca fou repoblada, en [[1611]] per Cristòfol Mercader que va imposar una dura carta pobla que va enfrontar els vassalls, vinguts de [[Castella]] i d'[[Aragó]], als Mercader durant més de vuitantahuitanta anys. Durant la [[Guerra de Successió Espanyola|guerra de Successió]] va sofrirpatir moltmoltes destrosses i com a premi aals llursseus treballs se li va concedir una setmana de fira anual.

Durant l'ocupació francesa fou ocupada per les tropes del general [[Louis Gabriel Suchet|Suchet]] (1770-1826) fins a l'[[agost]] del [[1813]]. El [[2 de desembre]] de [[1838]], durant la [[primera guerra carlina]], s'hi produí entre aquestel terme de Xest i el de Xiva una batalla entre les tropes de [[Ramon Cabrera i Grinyó|Cabrera]] i les isabelines.

A principis del {{segle|XX|s}} un veí va introduir l'[[esperanto]] en el poble i va aconseguir que esdevinguéses convertira en un dels llocs amb concentració més alta de parlants d'aquesteixe idioma. Es calcula que avuihui dia uns 200 veïns s'interessen per la llengua i la parlen.

La toponímia de Xest, poble on es parla un peculiar [[castellà]] de transició, s'ha prestat a nombroses interpretacions,. comHi laha quequi li atribueixatribuïx un origen grec, ''Khestés'', una mesura de capacitat, o bé l'origen àrab, amb Xest, un personatge relacionat amb les mesquites; una altra versió parla d'un origen romà, ''Gestalcampo'', nom d'un campament militar o, també, lligat a Sext, en referència a un punt quilomètric. També ha rebut el nom de ''Chest'', ''Chestalcampo'', ''Miralcamp'', ''Gestalcamp'', ''Xest-al-Camp'', ''Gestalcam'', ''Gestelcam'', ''Gest'' o ''Geste''. La forma etimològica segons [[Manuel Sanchis Guarner|Sanchis Guarner]] és ''Gest''.<ref>[[Sanchis Guarner]]</ref>

En la primera meitat del [[segle XIX]] produïa [[vi]], [[oli]], [[garrofes]], [[seda]], [[dacsa]], blat i verdures; actualment s'ha convertit en una important zona vitivinícola, que ha donat una [[denominació d'origen]]. A hores d'ara, a banda de l'esmentada activitat vinícola, l'economia es basa en els conreus de [[secà]] i una incipient indústria.

* '''[[Església de Sant Lluc Evangelista de Xest|Església de Sant Lluc evangelista]]'''. SegleDel [[segle XVII]].

* '''Ermita de Nostra Senyora de la Soletat'''. De l'any [[1886]].

* '''Sindicat agrícola'''. De l'any [[1981]], acull un bar-casino.

* [[Rafael Dutrús Zamora 'Llapisera'|Rafael Dutrús Zamora 'Llapissera']] (1892-1960), creador del toreig còmic, creador de diverses sorts del [[toreig]] entre elles, la xicuelina i la manoletina.

* '''Parc Municipal ''la Lomiquia'''''. El parc municipal s'estén al voltant d'un ample terreny que alberga espècies de la flora local, elements d'interèsinterés històric recuperats així com un espai dedicaton as'ubica la ubicació d'una escola taller i d'un llac de mitjanes dimensions. AquestEixe parcespai natural està situat molt prop de la població, tot just a 200 metres del nucli urbà, disposanti disposa d'una gran accessibilitat per a totes aquelles persones interessades en aquest espai natural.

* '''Complex Educatiu de Xest'''. Dependent de la Conselleria de Cultura i Educació, el Complex és un centre públic enque el qual s'insereixenacull institucions escolars, universitàries i de formació de professorat.

CelebraXest lescelebra sevesles '''Festes patronals''' a la Verge de la Solitud el diumenge següent a la [[Pasqua de Resurrecció]]. En la segona quinzena d'[[octubre]] celebra festes a Sant Lluc Evangelista. També és destacable la Cavalcada del dia de Sant Josep, per les carrosses que fan les dos [[falles]] de la població. Els últims anys l'ajuntament també ha muntat Festes d'Estiu i Fira Agrícola.

També esés podria esmentardestacable com a festa la celebració del Gran Premi de Motociclisme, ambque totaatrau lamultitud "moguda" que es muntade envisitants elal poble.