Tetuan: diferència entre les revisions

La prosperitat iniciada al {{segle|XVII}} va seguir al {{segle|XVIII}}. D'aquest període són la majoria dels monuments de la ciutat; s'hi treballava lli, cotó, seda, or, argent, adobaments, babutxes, ceràmica, armament, i altres, cosa que va donar reputació a la ciutat en tot el Marroc. A final del {{segle|XVIII}} en començà la crisi. Els diplomàtics europeus establerts allí marxaren cap a [[Tànger]]. La fundació de [[Mogador]] la va acabar d'arruïnar; la població es revoltà el 1821-1822. El bombardeig de Tànger de 1844 va iniciar el camí cap al final de la sobirania del soldanat. El 1860 la guerra amb Espanya (anomenada ''Guerra de Tetuan'' o ''[[Guerra d'Àfrica|]]''Guerra d'Àfrica'']]), amb la victòria de les tropes catalanes del general [[Joan Prim]] al [[Batalla de Wad Ras|Wad Ras]], suposà l'ocupació de Tetuan que durà 27 mesos, fins al [[2 de maig]] de [[1862]]. Van seguir disturbis contra els jueus acusats de cooperar amb els catalans; la comunitat (un 10% de la població) marxà cap a Tànger o Gibraltar; els comerciants musulmans van abandonar la ciutat cap als ports atlàntics; l'artesanat s'enfonsa per no poder resistir la competència de productes fets a les fàbriques d'Europa; la sericultura en desaparegué.