Ermengarda de Tours: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m neteja i estandardització de codi
Línia 2:
'''Ermengarda de Tours'''<ref>[http://fmg.ac/Projects/MedLands/ALSACE.htm#ErmengardeToursdied851 Genealogia]</ref> (Alsàcia 804 - morta [[20 de març]] de [[851]]) fou emperadriu carolíngia d'Occident, esposa de [[Lotari I]]. Era filla del comte [[Hug de Tours]] i de l'Alta Alsacia (+ 837) i d'Ava. El [[821]] es va casar amb [[Lotari I]] (fill de [[Lluís el Pietós]]) a [[Thionville]] (en alemany Diedenhoffen).
 
Es creu que va passar la seva joventut al monestir de Sainte-Julie a [[Bressanone]] (abans [[Brixen]]) on es va educar i fou escollida abadessa succeint a la difunta Amalperga. Lotari la va demanar en matrimoni després del [[817]] i es van casar el [[15 d'octubre]] del [[821]] a Thionville en presència de 31 bisbes entre els quals Adeloc d'Estraburg. Lotari li va concedir el protectorat de l'abadia de [[Brixen]]. La seva vida va veure els incidents que van marcar l'elevació a l'imperi de Lotari el [[833]] i la seva submissió el [[834]], el divorci seguit d'un segon casament amb Waldrada del seu fill [[Lotari II de Lotaríngia|Lotari II]] i el rapte de la filla Ermengarda pel comte Gislebert de [[Maasgau]] el [[846]]. Va influir progressivament en el seu marit que va moderar el caràcter i està darrere de diversos diplomes de donacions fetes per Lotari I.
 
El [[836]] va rebre del seu oncle patern Leutgard de Sundgau, extenses terres a Alsàcia entre les quals Échery on hauria fet construir un santuari, pero els ''Annales'' de Sant Bertí i la carte de Vézelay assenyalen només al seu pare [[Hug de Tours]] com el constructor del santuari Echéry; el santuari fou cedit per Ermengarda, amb l'acord del seu marit, a l'abat de Gorze.<ref> aquesta donació fou suposadament confirmada per Lotari II en un diploma datat a Estrasburg el [[15 d'octubre]] del 859, però aquest diploma és fals)</ref> El [[849]] Ermengarda va fundar l'abadia d'Erstein en terrenys cedits pel seu marit, fundació que consta en un diploma que es conserva contrasignada pel papa [[Papa Lleó IV|Lleó IV]], i es va retirar a aquest monestir on va morir el divendres sant [[20 de març]] del [[851]].