Batalla de l'Atlàntic (1939-1945): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils Advanced mobile edit
→‎Juny – desembre de 1941: Errada ortogràfica
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils Advanced mobile edit
Línia 121:
[[Fitxer:Convoy_WS-12_en_route_to_Cape_Town,_1941.jpg|miniatura|Un bombarder [[SB2U Vindicator]] explorador dl'USS ''Ranger'' (CV-4) sobrevola en una patrulla antisubmarina sobre el comboi WS-12, en ruta cap a Ciutat del Cap, el [[27 de novembre]] de [[1941]]. El comboi va ser un dels molts escortats per la [[Marina dels Estats Units]] ''abans'' que els americans entressin en guerra]]
 
El 1941, els Estats Units prenien un paper cada cop més gran a la guerra, tot i la seva neutralitat nominal. A l'abril de 1941, el [[Franklin Delano Roosevelt|President Roosevelt]] estengué la «Zona de Seguretat Pan-Americana» gairebé fins a Islàndia. Les forces britàniques havien [[Invasió d'Islàndia|ocupat Islàndia]] quan [[Dinamarca]] va ser conqueritconquerida en l'[[Operation Weserübung]] pels alemanys el 1940, i els americans van proposar d'enviar tropes per rellevar les britàniques destinades a l'illa. Les naus de guerra americanes començaren a escortar els combois aliats a l'Atlàntic occidental fins a Islàndia i van tenir diversos encontres hostils amb els U-boats. Després de la declaració de guerra dels Estats Units s'organitzà una [[Força d'Escorta Mig-Oceànica]], formada per destructors i corbetes britàniques, americanes i canadenques.
 
Al juny de 1941 els Estats Units s'adonaren que l'Atlàntic tropical era més perillós per als mercants americans sense escorta. El [[21 de maig]], l'[[SS Robin Moor|SS ''Robin Moor'']], un vaixell americà que no portava subministraments militars, va ser aturat pel [[Unterseeboot 69 (1940)|U-69]] a 1.200 km a l'oest de [[Sierra Leona]]. Després d'un marge de treinta minuts perquè els passatgers i la tripulació poguessin embarcar-se a les llanxes salvavides, l'U-69 enfonsà el vaixell. Els supervivents van vagar per l'oceà sense ser rescatats durant divuit dies. Quan arribà la notícia de l'enfonsament als Estats Units, poques companyies de navegació se sentien segures. Al mateix temps, els britànics treballaven en una sèrie de desenvolupaments tècnics dirigits contra la superioritat submarina alemanya. Si bé es tractaren d'invencions britàniques, la tecnologia va ser proveïda gratuïtament als americans, que els van donar un nom nou i les van fabricar. En molts casos, això va fer que es pensés que eren invencions americanes, quan en realitat eren britàniques.