Escopes d'Etòlia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Fix year |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 2:
'''Escopes''' (''Scopas'', ''Skópas'' {{polytonic|Σκόπας}}) fou un militar etoli.
Era un dels caps principals de la Lliga Etòlia quan va esclatar la guerra social ([[220 aC]]); era parent o proper d'[[Aristó d'Etòlia|Aristó]], que llavors era [[estrateg]] de la Lliga, i el va deixar encarregat dels afers polítics. Després d'una expedició a [[Messènia]] amb poc èxit, el general [[Dorimac]] va demanar ajut a Escopes, que va acceptar dirigir una nova expedició a Messènia, la qual va assolar; quan [[Àrat de Sició]], al front de l'exèrcit de la [[Lliga Aquea]], es va dirigir a la zona, el va derrotar a ''Caphyae'', i es va retirar sense problemes.
Això va provocar la guerra oberta entre aqueus (aliats del rei [[Filip V de Macedònia]]) i etolis. Escopes fou escollit com estrateg de la Lliga Etòlia ([[219 aC]]) i fou encarregat de dirigir la guerra; la primavera del 219 aC va enviar el [[regne de Macedònia]] i va assolar la comarca de [[Piera]] ocupant ''Dium'' (Dion) que fou destruïda mentre el seu temple fou saquejat; al fer aquesta expedició va descuidar la defensa d'Etòlia i Filip V va poder obtenir alguns triomfs a la part d'[[Acarnània]].
Línia 8:
El [[218 aC]] l'estrateg de la lliga fou Dorimac que el va enviar al front d'una força mercenària per ajudar a [[Elis]], però les operacions d'aquest any i els següents no han quedat registrades
No es torna a parlar d'Escopes fins al [[211 aC]] quan tornava a ser estrateg de la Lliga i com a president de l'assemblea va signar un tractat amb els romans representats pel pretor [[Marc Valeri Leví]], segurament a causa de la conquesta macedònia d'Acarnània. Escopes va reunir al seu exèrcit per envair Acarnània però la resistència d'aquest país i l'ajut que hi va enviar Filip van fer fracassar l'intent.
El [[210 aC]] cooperava amb Leví en el setge d'[[Anticira]], que després de ser ocupada fou entrega a la Lliga pels romans.
Després de la pau que va posar fi a la guerra social, els etolis van romandre ocupats per lluites civils i per arranjar la situació, causada principalment pels deutes que ofegaven a la gent, Escopes i Dorimac foren nomenats per reformar la constitució ([[204 aC]]); cap dels dos nomenats tenia capacitat com a reformador; Escopes, al ser desautoritzat, se'n va anar a [[Alexandria]], on el ministre [[Agàtocles (ministre)|Agàtocles]], regent de [[Ptolemeu V Epífanes]] el va nomenar cap de l'exèrcit egipci a [[Celesíria]].
| |||