Gustav Mahler: diferència entre les revisions

A [[Leipzig]], Mahler va fer amistat amb Carl von Weber, nét del compositor [[Carl Maria von Weber]], i van acordar preparar una representació de l'òpera inacabada del seu avi ''[[Die drei Pintos]]'' (''Els tres Pintos''). Mahler va transcriure i orquestrar els esbossos musicals existents, va usar parts d'altres obres de Weber i va afegir alguna composició pròpia.<ref name="Carr44" /> L'estrena al ''Stadttheater'' el gener de 1888 va ser una ocasió important en la qual [[Piotr Ilitx Txaikovski|Txaikovski]] va estar present,<ref name="Franklin4">{{Ref-web|editor=Oxford Music Online|títol=Mahler, Gustav (4. Prague 1885-86 and Leipzig 1886-88)|url=http://www.oxfordmusiconline.com/public/|consulta= 21 de febrer de 2010}}</ref> així com els directors de diversos teatres d'òpera. L'obra va tenir una bona acollida; el seu èxit va ajudar a fer que el perfil públic de Mahler creixés, el que va li reportar guanys financers.<ref name="Carr44">{{Harv|Carr|1998}}</ref> La seva relació amb la família Weber es va complicar a causa de la seva relació sentimental amb l'esposa de Carl von Weber, Marion, que, encara que intensa per tots dos costats, no va arribar a res. Aproximadament en aquesta època, Mahler va descobrir la col·lecció de poemes folklòrics ''[[Des Knaben Wunderhorn (Mahler)|Des Knaben Wunderhorn]]'' (''E corn màgic de la joventut''), que dominaria gran part de les seves composicions en els següents dotze anys.<ref name="Franklin4" /> {{#tag:ref|Mahler va poder haver arribat a conèixer aquesta col·lecció amb anterioritat, ja que havia basat el primer dels poemes ''[[Lieder eines fahrenden Gesellen]]'' en un text de ''Des Knaben Wunderhorn''.<ref name="Blaukopf, pp. 61–62">{{cita Harvard|Blaukopf|1974|pp=61-62|sp=sí}}</ref>|group=nota}}

Durant els primers anys de la seva carrera com a director, la composició era una activitat que realitzava únicament en el seu temps lliure. Entre els llocs ocupats a Ljubljana i Olomouc va treballar en els [[Arranjament|arranjaments]] de versos de Richard Leander i [[Tirso de Molina]], posteriorment recopilats com el primer volum de ''Lieder und Gesänge'' (''Cançons i aires'').<ref name="Cooke27">{{Harv|Cooke|1980}}</ref> El seu primer cicle orquestral de cançons, ''[[Lieder eines fahrenden Gesellen (Mahler)|Lieder eines fahrenden Gesellen]]'', compost a Kassel, estava basat en els seus propis versos, encara que el primer poema, ''Wenn mein Schatz Hochzeit macht'' (''Quan el meu amoret es casa'') segueix de prop el text d'un poema del cicle ''Wunderhorn.'' Els aires de les cançons segona i quarta del cicle van ser incorporats a la ''[[Simfonia núm. 1 (Mahler)|Primera Simfonia]]'', que va acabar el 1888, mentre mantenia una relació amb Marion von Weber. La intensitat dels sentiments de Mahler està reflectida en la música, que originalment va ser escrita com un [[poema simfònic]] de cinc [[Moviment (música)|moviments]] amb un programa descriptiu. Un d'aquests moviments, «Blumine», posteriorment descartat, estava basat en un passatge de la seva primera obra ''Der Trompeter von Säckingen'' .<ref name="Franklin4">{{Ref-web|editor=Oxford Music Online|títol=Mahler, Gustav (4. Prague 1885-86 and Leipzig 1886-88)|url=http://www.oxfordmusiconline.com/public/|consulta=21 de febrer de 2010}}</ref><ref name="Carr44">{{Harv|Carr|1998}}</ref> Després de completar el poema simfònic, va compondre una [[marxa fúnebre]] de vint minuts, o ''Totenfeier,'' que posteriorment es convertiria en el primer moviment de la ''[[Simfonia núm. 2 (Mahler)|Segona Simfonia]]''.{{harvnp|Carr|1998|pp=48-49|sp=sí}}