Espanya (geografia): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
{{Fusió a|Península ibèrica|motiu=mateix concepte|data=desembre de 2019}}
'''Espanya''' (del [[llatí]]: ''Hispania'') Nom antigament donat a la península europea que avui en dia rep el nom d'[[Península Ibèrica|Ibèrica]]. Durant el període romà esdevingué una demarcació administrativa i el concepte geogràfic evolucionà després de la conquesta musulmana, quan esdevingué el nom amb què els cristians anomenaven [[Al-Andalus]] en oposició a la [[Gòtia]].
==Període romà==
[[Fitxer:Hispania_1a_division_provincial.PNG|miniatura|La Península d'Espanya durant la primera divisió provincial romana]]
El nom prové del llatí [[Hispania]], nom probablement d'origen fenici i amb un significat merament geogràfic per referir-se a la península anomenada actualment [[Península Ibèrica|Ibèrica]] i que també incloïa les illes Balears i les costes de la [[Mauritània Tingitana]]. A la península d'Espanya els romans establiren dues unitats administratives el [[197 aC]]: la [[Hispània Citerior]], reanomenada després [[Tarraconense]], i la [[Hispània Ulterior]], que després esdevingué la [[Bètica]] i la [[Lusitània]].
Quatre segles després l'emperador [[Dioclecià]] ([[284]]-[[305]]) reorganitzà l'administració de l'Imperi i establí a península d'Espanya la primera unitat administrativa, la qual convertí en diòcesi i l'anomenà [[diòcesi de les Espanyes]], englobada dins la [[prefectura de les Gàl·lies]]. Territorialment estava formada per la península d'Espanya i la Mauritània; les illes Balears hi foren incorporades per l'emperador [[Teodosi I el Gran]] un segle després; no incloïa però ni la Vall d'Aran ni la conca basca del Bidasoa.
Línia 15:
El [[711]] s'inicià la conquesta islàmica que esforndrè el [[Regne de Toledo]]. A finals del 800 i principis del 900 sembla que cristal·litzà un concepte múltiple d'Espanya. Els musulmans anomenen [[Al-Andalus]] a la península d'Espanya, les illes Balears i els glacis del Marroc; d'ençà d'[[Abd al-Rahman III]], el nom d'[[Al-Andalus]] s'utilitza tant en un sentit ampli per designar la península d'Espanya, com en un sentit restringit per anomenar el país sota el seu control i en oposició a Al-Franja.
Pels cristians, el rei [[Alfons III d'Astúries]] es proclamà successor del [[Regne de Toledo]], de manera que primer Oviedo, i després [[Lleó]], seran considerats les successores legítimes de [[Toledo]] com a metròpoli de [[diòcesi de les Espanyes]]. Quan all [[1085]] el rei [[Alfons VI de Lleó]] conquerí [[Toledo]], es proclamà emperador de les dues religions, tant la cristiana com i musulmana. El [[1035]] [[Alfons VII de Lleó]] es coronà a Lleó i exigí el vassallatge dels emirs musulmans de Saragossa, València, Dénia i Múrcia, així com dels reis cristians de Portugal, de Navarra, d'Aragó i al comte de Barcelona, proclamantse rei i emperador de tota d'Espanya (''"rex et imperator totius Hispaniae"''), assenyalant que encara Espanya tenia un sentit geogràfic que incloïa tant a cristians com a musulmans, i tant els territoris sota el seu control com els que no estaven.
La zona oriental de la península d'Espanya fou conquerida per l'[[Imperi Carolingi]] i va rebre el nom de Limit d'Espanya (''Limes Hispanicus'') i Frontera Espanyola (''Marca Hispanica''), mostrant que per als [[Imperi Carolingi|carolingis]] la península d'Espanya encara tenia un sentit geogràfic. Als comtats de la ''Marca Hispanica'' les conquestes del comte [[Ramon Berenguer I de Barcelona]] en territori d'[[Al-Andalus]] li valgueren que als Usatges rebés la denominació d'"apoderador d'Espanya", designant Espanya a les terres d'[[Al-Andalus]]. Així mateix en les cròniques catalanes el concepte d'Espanya continúa tenint un sentit geogràfic.
La dinastia Trastàmara continua mostrant un sentit geogràfic de la península d'Espanya amb la idea dels "cinc regnes d'Espanya": Portugal, Lleó, Castella, Navarra i Aragó i el seu intent per unificar-los mitjançant aliances matrimonials sota una direcció castellanolleonesa.
| |||