Especiació: diferència entre les revisions

L''''especiació''' és el procés evolutiu pel qual s'originen noves [[espècies]] biològiques. Una espècie no apareix per una mutació que condueix a l'aparició d'un individu d'un tipus diferent. Les espècies s'individualitzen a partir de poblacions que pertanyen a una espècie d'origen (excepte en el cas de certs vegetals). L'especiació resulta de la [[selecció natural]] i/o de la [[deriva genètica]], que són els motors de l'evolució. El concepte d'especiació ha estat essencialment desenvolupat per [[Ernst Mayr]].

Existeixen tres formes d'especiació natural basant-se en la premissa que l'especiació es produeix per la isolació geogràfica de les poblacions: [[Especiació al·lopàtrica]], [[Especiació peripàtrica|peripàtrica]], i [[especiació simpàtrica|simpàtrica]]. També es pot induir l'especiació artificialment.

També anomenada especiació [[geografia|geogràfica]], és l'especiació gradual que es produeix quan una espècie ocupa una gran àrea geogràfica que no permet que els individus que estiguin molt allunyats puguin creuar-se, a causa de barreres geogràfiques com [[mar]]s, [[muntanya|muntanyes]] o [[deserts]]. La separació espacial de dues poblacions d'una espècie durant un llarg període dóna lloc a l'aparició de novetats evolutives en una o en les dues poblacions degut al fet que el [[medi ambient]] és diferent en les diferents zones geogràfiques; es deté el [[flux genètic]] entre poblacions.

* '''Especiació vicariant''' Es produeix quan dues poblacions diferents se separen mitjançant barreres originades per canvis geològics o climàtics impenetrables. Això provoca la [[fragmentació de l'hàbitat]] i s'impedeix el flux genètic i es produeix una 'acumulació de diferències tant genètiques com morfològiques. També es pot produir la separació de la població per l'extinció de poblacions intermèdies.

* '''Especiació peripàtrica:''' Implica la separació d'una població menor d'una altra més gran, per exemple, quan es colonitza un nou hàbitat. Amb el temps es produeix una divergència genètica i/o morfològica que derivarà en una altra espècie. Aquests individus que migren a un lloc diferent i distant on no existeixen altres membres de la seva espècie i estableixen una nova es coneix com l'[[efecte fundador]].

S'entén per especiació parapàtrica l'evolució de l'aïllament reproductiu en poblacions distribuïdes contínuament en l'espai, però entre les quals l'intercanvi o [[flux genètic]] és modest, el que origina divergència i un posterior aïllament reproductiu. És típica d'organismes immòbils que ocupen àrees geogràfiques molt àmplies. La manca de mobilitat impedeix que els organismes dels extrems de l'àrea es puguin creuar, establint-se una barrera reproductiva.

* '''Especiació per autopoliploidia''' És l'especiació espontània en la qual intervé una sola espècie que sofreix una alteració de la [[meiosi]], amb un augment dels cromosomes [[poliploidia]]. Solament són viables els múltiples de dos en el nombre de cromosomes (4n, 6n, 8n) i és molt freqüent en els vegetals amb l'aparició d'espècies de gran grandària.

* '''Aïllament estacional:''' els organismes poden madurar sexualment en diferents estacions o hores del dia.

* '''Aïllament etològic:''' es basa en diferències de [[comportament]] durant el seguici i l'aparellament com a senyals d'atracció que si fallen provoquen la fugida o l'atac.

* '''Aïllament mecànic:''' la còpula és de vegades impossible entre individus de diferents espècies, ja sigui per la grandària incompatible dels seus genitals, o per variacions en l'estructura floral.

# '''Esterilitat dels híbrids:''' quan dues espècies distintes s'aparellen, la descendència pot ser viable, però estèril.