Espàrtac (Khatxaturian): diferència entre les revisions

'''''Espàrtac''''' ({{Lang-ru|«Спартак», Spartak}}) és un [[ballet]] en quatre actes d'[[Aram Khatxaturian]] (1903–1978).

L’obra s'inspira en la vida d’[[Espàrtac]], el líder de la revolta d’[[Esclavitud|esclaus]] contra els [[Antiga Roma|romans]] coneguda com la [[Tercera Guerra Servil]], tot i que l'argument del ballet no segueix fil per randa el registre històric. Khatxaturian va compondre ''Espàrtac'' l'any 1954 i va rebre un [[premi Lenin]] per la composició aquell mateix any.<ref>Victor Yuzefovich ''Aram Khachaturyan'', p.217 - Nova York: Sphinx Press, 1985</ref> Es va estrenar amb coreografia de [[Leonid Iakobson]] a [[Leningrad]] el 1956,<ref name="virtmus">{{Ref-web|consulta=2009-04-19|url=http://www.khachaturian.am/eng/works/ballets_2.htm|títol=Ballets: Spartacus|editor=Virtual Museum of the Great Armenian Composer Aram Khachaturian}}</ref> però només amb un èxit limitat, donat que Iakobson va abandonar la forma de dansa tradicional del ballet en la seva coreografia.<ref>Yuzefovich, p.218</ref> El ballet va ser representat per primer cop al [[Teatre Bolxoi]] de [[Moscou]] el 1958, coreografiat per [[Ígor Moisséiev]]. L'èxit definitiu no va arribar fins a una producció de 1968 coreografiada per [[Iuri Grigoróvitx]]. Actualment es manté com una de les obres més conegudes de Khatxaturian i destaca dins dels repertoris dels ballet del Teatre Bolxoi i d’altres companyies de ballet de [[Rússia]] i de l’antiga [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió Soviètica]].

El cònsol romà Cras torna a Roma en processó triomfal després de les seves darreres conquestes. Entre els seus captius es troben el rei traci Espàrtac i la seva dona Frígia. Espàrtac es lamenta de la seva captivitat i s'acomiada de Frígia, de la qual és separada perquè ella ha de passar a forma part de l’harem de concubines de Cras. Per tal de servir d'entreteniment a Cras i al seu seguici, Espàrtac és enviat a l'anell dels gladiadors i es veu obligat a matar a un amic contra qui ha de lluitar. Espantat de la seva gesta, Espàrtac incita els seus companys captius a rebel·lar-se.

Els captius, que han escapat, celebren la seva llibertat. Mentrestant, Cras entreté els patricis romans amb un divertit entreteniment. Espàrtac i els altres escapats pertorben l’orgia i rescaten les dones esclaves, inclosa Frígia. Egina insisteix que Cras persegueix l'exèrcit esclau immediatament. Els amants celebren la seva escapada a l'"Adagio de Espàrtac i Frígia".

Egina descobreix el campament d'Espàrtac i observa els amants sortint de la seva tenda. Egina envia una escrit a Cras, que envia el seu exèrcit en persecució dels antics esclaus. Els seguidors d'Espàrtac lluiten entre ells. Finalment, les forces de Cras descobreixen Espàrtac i acaben amb la seva vida.

Els seguidors més propers d’Espàrtac recuperen el seu cos, mentre Frígia plora la seva pèrdua.

* 2 flautes, 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots; 4 trompes, 4 trompetes, 3 trombons, tuba; timbales, percussió; cordes.

* Ashley Wagner va guanyar els Campionats dels Estats Units de patinatge artístic de 2015 amb aquesta obra de rerefons musical.

* Part de l’adagio d'Espàrtac i Frígia (la peça inaugural de la Suite núm. 2) es va utilitzar com a tema d’obertura de la sèrie de [[televisió]] [[Regne Unit|britànica]] ''The Onedin Line''.

* Part d'aquest mateix tema es va utilitzar en anuncis per a televisors de la marca [[Philips]] a Austràlia a finals dels anys 70.

* Aquest fragment es va utilitzar també com a tema principal de l’amor a les pel·lícules ''[[Mayerling (pel·lícula)|Mayerling]]'' i a ''[[El gran salt]]''.

* El tema instrumental apareix també a la pel·lícula d'animació per ordinador de la companyia 20th Century Fox ''[[Ice Age 2: El desglaç]]'' (2006).

* Oksana Domnina i Maxim Shabalin van guanyar la competició del Campionat Mundial de patinatge artístic del 2009 de dansa sobre gel amb la música d'aquesta obra.

* El 2004, la gimnasta rítmica ucraïnesa [[Hanna Bezsònova]] va realitzar la seva rutina de ball que li va proporcionar la medalla de bronze als Jocs Olímpics d'Atenes amb un fragment de l'adagio.

* El 1984, es va convertir en una cançó popular, ''Journey's End'', enregistrada per Andy Williams a [[Capitol Records|Capitol]] .