Essència: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 72:
* Els predicats essencials no individualitzen la predicació, sinó que expressen allò essencial d'un gènere o espècie. Si afirmmo: "L'Antoni és un humà", aquesta mateixa afirmació la puc fer d'en Pere, d'en Joan o de la Maria.
* Els predicats no essencials, com a [[accident (filosofia)|accidents]], s'apliquen a un subjecte conegut com a individu en l'experiència canviant. Si afirmo: "L'Antoni està gras" predico quelcom que pertany només a l'Antoni mentre duri aquesta situació, atès que és un predicat accidental.
D'aquí que el sentit del concepte d'essència depengui de vegades de la predominància en un aspecte o en un altre de la doble dimensió assenyalada en el concepte. Si posem l'accent en el que és com essència, posem l'accent en la comprensió lògica, amb el perill de fer allò universal, el concepte, com si fos quelcom de real, amb valor metafísic.
Línia 83:
La tradició neoplatònica del cristianisme en subratllà el sentit platònic primitiu, car les essències es constituïen com idees subsistents a la ment divina, principis de la Creació conforme al pla de la Divina Providència, mantenint d'aquesta manera el seu sentit metafísic.
En [[llatí]], però, ούσία es traduí amb el terme [[hipòstasi]] com substància primera. I la substància segona es traduí com ''essentia'', derivant-la de l'infinitiu del verb ''esse'', que també té el sentit d'existir. Així [[Sant Agustí d'Hipona]] a ''De Trinitate'' V. ii, 3: ''Essència es diu d'allò que és ésser'' (ab eo quod est esse dicta est essentia).
Mitjançant aquesta traducció es pot confondre llavors l'ésser, ''esse'', de la substància primera i l'''esse'' de la substància segona com provenint tots dos sentits del mateix principi.
Línia 92:
=== Ésser possible (ésser d'essència) - Acte d'ésser (existència) ===
La reintroducció del pensament d'Aristòtil a Occident a través dels àrabs, {{segle|XI}}, obre noves perspectives i planteja diversos problemes.
L'ús del terme essència, a partir de l'infinitiu llatí ''esse'', tal com introduí Sant Agustí, suscita diversos problemes en aplicar aquest concepte a Déu. Puix Déu no pot considerar-se com una cosa més i tanmateix és més existent que totes les altres coses. Això adquireix una rellevància especial en recuperar el pensament aristotèlic a partir del segle XI.
Línia 116:
=== Els universals i allò individual ===
Un nou enfocament apareix en aquesta problemàtica amb el pensament de [[Duns Escot]] i el pensament de l'[[família franciscana|orde franciscà]] en oposició al [[tomisme]] dels [[Orde de Predicadors|dominics]]: el problema de la individuació.
Per a Duns Escot allò individual és una entitat positiva, i per tant ha de tenir una ''haecceitas'', com quelcom d'essencial, que el constitueixi com individu respecte d'allò universal de l'espècie. Car el coneixement perfecte és el coneixement d'allò individual.
Línia 124:
Allò universal, que es predica de tots els individus que tenen en si la mateixa forma, es predica de cadascun dels éssers que pertanyen al mateix gènere i espècie o tenen la mateixa forma accidental, la qual cosa s'expressa mitjançant els universals.
El judici aristotèlic, i la filosofia tradicional així ho entenia, és vertader perquè manifesta el que «és» el subjecte en la seva vertadera realitat mitjançant la predicació de l'universal com concepte lògic.<ref>Car el subjecte lògic universal es fonamenta en l'existència dels individus d'on s'ha obtingut el concepte.</ref> Per això el judici és categòric, i els raonaments, sota la forma del sil·logisme, és un raonament categòric.
Però a la Universitat de París hi haurà el problema de concedir als conceptes un grau de realitat. Els nominalistes consideraran que els conceptes no són més que noms que designen les coses, atès que el coneixement és abans de res del singular, d'allò que es dóna en l'experiència. Sorgeix el problema de l'oposició d'allò universal (concepte-essència) front a allò particular (individu-existència).
| |||