Farmacocinètica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles abans de les categories |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 3:
la '''Farmacocinètica''' ha sigut dividida en dues categories d'estudi: l'[[Absorció (farmàcia)|absorció]] i la ''disposició''. La disposició està subdividida en l'estudi de la distribució, metabolisme i eliminació o excreció del fàrmac. Així que la Farmacocinètica està sovint relacionada amb el [[(L)ADME]]. Una vegada que en fàrmac està administrat en una [[dosi]], aquest procés compensa simultàniament.
*El procés d''''absorció''' es pot veure com l'augment de la quantitat d'un compost o una dosi ''x'' introduïda dins d'un sistema. L'absorció estudia intentar definir l{{'}}'''índex''' de l'entrada,''dx/dt'', de la dosi x. Per exemple, un índex constant, R, d'un fàrmac podria ser 1 mg/h, mentre que la integral sobre el temps de ''dx/dt'' es refereix com el ''grau'' de l'entrada del fàrmac, ''x(t)'' (la quantitat total de fàrmac x administrat fins a un cert temps). De vegades s'assumeix que el fàrmac s'absorbeix pel tracte intestinal en forma d'índex d'absorció de 1r ordre designat com <math> K_a </math>. Els perfils coplexos d'absorció poden ser creats amb l'ús de l'alliberament controlat, estès, retardat o sincronitzat de fàrmacs des d'una forma de dossificació.
*Els processos de '''disposició''' es poden considerar com l'aïllament del sistema d'una dosi. El procés de disposició distribueix el compost o la substància dins del sistema, el converteix o el metabolitza, i elimina el compost matriu o els seus productes incorporant-los a les rutes d'eliminació corporal. De vegades els compostos o els llurs productes poden romandre indefinidament en el sistema mitjançant rutes metabòliques que els hi incorporen dins de sistema.
La forma funcional de l'aparent depuració sistèmica (en anglès, clearance)Cl, d'un fàrmac x és ''-(dx/dt)/c(t)'', on ''x(t)'' és la quantitat de droga present i ''c(t)'' és la concentració observada del fàrmac (com en el plasma sanguini). Per a un fàrmac monocompartimental administrat intravenòsicament (entrada en embolada) l'[[equació diferencial]] de 1r ordre que regeix és:
Línia 11:
<math>c(t)=c(0) \cdot e^{-\frac{K \cdot t}{V}} \qquad (2)</math>
Vegeu l'article de [[depuració]] per a una explicació més detallada i més detallada.
Per a un fàrmac s'assumeix obeir la farmacocinètica monocompartimental, el Cl és igaul a ''K''. ''V/K'' és una ''constant de l'índex d'eliminació de 1r ordre'' i ''V''és el volum de distribució de la substància (fàrmac), o proporcionalment constant entre ''x(t)'' i ''c(t)'', és a dir ''x(t)=c(t)·V''. Amb l'equació (''2''), la ''[[vida mitjana]]'' del fàrmac es pot demostrar que és igual a ''ln(2)·V/K'' (col·locar ''c(t)=c(0)/2'' i resoldre ''t''). La [[integral]] total de c(t) sobre el temps (o l'''Àrea Sota la Corba'', ASC) s'utilitza per a calcular la [[biodispomibilitat]], F, d'una substància o compost, la qual dóna el percentatge de la dosi que arriba a la circulació sistèmica.
La teoria de sistemes lineals s'ha aplicat per a modelar molts sistemes farmacocinètics quan la linearibilitat està assumida. El test de linearibilitat d'un fàrmac s'obté observant l'ASC de bastants dosis administrades. Si l'ASC varia directament amb la dosi administrada aleshores la ''depuració sistèmica aparent'' del fàrmac, ''Cl'', roman constant. Tanmateix, la farmacocinètica pot determinar la linearibilitat o no-linearibilitat, i la variabilitat enfront del temps davant el model matemàtic involucrat per a qualsevol d'aquests processos. El processos lineals farmacocinètics són generalment els menys complexos a estudiar, mentre que un sistema no-lineal i variable enfront del temps poden ser molt difícils de resoldre i poden no tenir una solució aïllada i numèrica. La farmacocinètica comprèn un gran camp de coneixement matemàtic amb molts experts treballant-hi. Aquesta ciència té arrels en l'[[enginyeria]], l'[[estadística]], la [[cinètica química]] i la [[medicina]].
| |||