Fase planetària de la civilització: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 8:
En una perspectiva històrica, per al GSG la fase planetària de la civilització es veu com la tercera transició significativa en la civilització. Encara que la història és complexa i difícil de dividir a eres diferenciades, argumenten que un panorama ample revela dos primerencs macro-canvis en la cultura i la societat humana: canvis de l'Edat de Pedra a la Civilització Primerenca i llavors de Civilització Primerenca a l'Era Moderna. Cada transició comportà un salt en la complexitat de societat, com es pot veure en els canvis en l'organització social, l'economia, i les comunicacions. L'Edat de Pedra es caracteritzà per tribus i pobles, amb economies de [[Societat caçadora-recol·lectora|caça i recolecció]], i llengua parlada com el mitjà de comunicació. El canvi a Civilització Primerenca va portar ciutats-estat i regnes més estructurats, va agricultura sedentària, i escriptura. De la mateixa manera, la fase planetària veu l'organització social, l'economia, i moviment de comunicacions a nivell global. A més, a diferència de transicions prèvies, la fase planetària marca una nova era ecològica, l'[[Antropocè]], en la qual l'activitat humana esdevé la conductora primària de canvis al sistema de la Terra.
En el llibre La Gran Transició: La Promesa i l'ham dels Temps Futurs, el GSG argumenta que les transicions històriques semblen accelerar-se amb la longevitat de cada període successiu que no pas amb l'anterior. Així, la duració de l'Edat de Pedra era en l'ordre de 100,000 anys; Civilització Primerenca, 10,000; i la modernitat 1,000. Afirmen que si la fase planetària pren forma en els propers 100 anys, el patró d'acceleració continuaria.
El GSG argumenta que, mentre la història ha entrat a la fase planetària, la forma definitiva de civilització global resta profundament incerta. Explora futurs alternatius a través d'anàlisis d'escenaris, agrupant les possibilitats a tres escenari tipus: Mons Convencionals, Barbarització, i Grans transicions. Els mons convencionals assumeixen la persistència institucions i valors culturals actuals dominants, on el món intenta fer front als reptes a través d'adaptacions espontànies del mercat espontani o canvis incrementals de les polítiques governamentals. El GSG troba els anomenats Mons Convencionals un camí altament arriscat de la fase planetària, un camí que podria du molt probablement a alguna forma de descentralització social ("Barbarització"). Així, el GSG sosté que l'escenari més desitjable seria una Gran Transició que incorporés institucions noves per promoure sostenibilitat mediambiental, equitat social, i estils de vida, una vegada assolit un nivell suficient de prosperitat material, que emfasitzi compliment qualitatiu més que consum quantitatiu. Aquests canvis s'arrelarien en l'ascenció d'un nou conjunt de valors – solidaritat, ecologia, benestar – que gradualment desplaçaria la tria de la modernitat d'individualisme, dominació de naturalesa, i consumisme. El canvi polític i cultural previst en aquest escenari, tanmateix, depèn de l'aparició d'un [[Global citizens movement|moviment de ciutadans global]] com a actor potencial per contraatacar el poder d'empreses transnacionals, governs estatals, i valors dominants.
== Referències ==
| |||