Feliu Mestres i Borrell: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 10:
Membre d'una família culta i benestant, fou alumne de l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, i amplià estudis, becat, a Madrid i París. La seva carrera es desenvolupà preferentment a Barcelona, menys durant el període 1899-1901, quan va ser professor de l'Escola de Belles Arts de [[Palma]]. A partir del 1901 exercí el professorat a l'escola de Llotja de Barcelona. Malgrat pertànyer a la generació postmodernista, la seva pintura és filla del realisme tradicional, molt perfecta tècnicament i tocada d'un aristocratisme elegant molt característic, que fa pensar en el „retratisme“ britànic.
De la seva obra destaquen interiors, escenes de gènere i especialment retrats, com el del ''Doctor [[Bartomeu Robert]]'' (1906, Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona), el d'[[Enric Prat de la Riba]] (c. 1918, Col·legi d'Advocats de Barcelona), o un magnífic ''Autoretrat'' del 1916 (Museu de Terrassa). Tot i que no era un paisatgista, hi ha alguns paisatges seus també molt notables (''Església-col·legiata de Santa Maria de [[Vilabertran]]'', c. 1911. col. particular).
Com a pintor mural resten d'ell els plafons a l'oli de la Sala de Sessions del Col·legi de Notaris de Barcelona (1916-21) i els de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts també de Barcelona. El conjunt més significatiu de la seva obra es conserva al [[Museu de Terrassa]], però també posseïxen obra seva el [[Museo del Prado]] de Madrid, el [[MNAC]], la Fundació Rocamora, la [[Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi]] -de la que esdevingué membre numerari el 1911-, el [[Museu de l'Empordà]] de Figueres, el [[Museu de Montserrat]], la [[Galeria de Catalans Il·lustres]], el diari "[[La Vanguardia]]", el [[Palau Moja]] de Barcelona, o diverses col·leccions privades. Fou membre primerenc del [[Cercle Artístic de Sant Lluc]] de Barcelona.
| |||