Filoctetes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 5:
Company d'[[Heracles]], aquest li confià l'arc i les [[sageta|sagetes]] abans de morir i li féu jurar que no revelaria a ningú el lloc on descansarien les seues cendres. Tot seguit, Filoctetes encengué la pira de l'heroi. Tanmateix, davant la insistència amb què li ho pregaren, al final s'encaminà al cim de l'[[Eta]] i amb un senyal deixà entendre que allà hi havia la [[tomba]] i les armes d'[[Hèracles]]. Més endavant s'embarcà al front de set naus, segons el [[catàleg de les naus]], com a antic pretendent d'[[Helena]], i va prendre aquestes armes per anar a la [[guerra de Troia]], però a [[Tènedos]] es clavà al [[peu]] una de les [[sageta enverinada|sagetes enverinades]], o també s'explica que li picà una serp verinosa, (diuen que com a càstig per haver faltat a la paraula donada) i els companys el van abandonar a l'[[illa]] de [[Lemnos]] mentre es curava. Hi ha diverses versions sobre el fet de què abandonessin Filoctetes a l'illa de Lemnos. Una diu que la ferida li feia tanta pudor que era insuportable. O bé que els crits que donava l'heroi i que no podia reprimir, torbaven el silenci necessari per oferir els sacrificis, i per això el van deixar sol. L'instigador de l'abandó acostuma a ser [[Odisseu]]. Una altra tradició deia que els grecs havien deixat Filoctetes a l'illa perquè pogués curar-se la ferida, ja que a Lemnos hi havia un culte a [[Hefest]], els sacerdots del qual podien guarir les picades de serp. Aquesta versió diu que Filoctetes s'hauria curat i així s'hauria incorporat als exèrcits grecs contra Troia.
Al cap de deu anys, com que l'endeví [[Helen (fill de Príam)|Helen]], fill de [[Príam]], que havia marxat de Troia i havia estat fet presoner dels grecs, havia dit que [[Troia]] no podia ser presa sense les sagetes d'[[Heracles]], varen anar [[Odisseu]] amb [[Diomedes (fill de Tideu)|Diomedes]], segons [[Eurípides]], o amb [[Neoptòlem]], segons [[Sòfocles]], a cercar-lo i el portaren a la [[Tròade]], on fou guarit per [[Macàon]] (o pel seu germà [[Podaliri]]) i pogué participar en els combats. La més destacada de les seues víctimes fou [[Paris de Troia|Paris]].
Una vegada caiguda Troia, Filoctetes va tornar a la seva terra. A l'Odissea es troba a la llista d'herois privilegiats que havien tornat fàcilment a la seva pàtria. però hi ha llegendes posteriors que expliquen altres aventures de Filoctetes, en les quals hauria anat a parar al [[sud]] d'[[península Itàlica|Itàlia]], a la regió de [[Crotona]], on hauria fundat nombroses ciutats, com ara [[Petèlia]] o [[Macalla]], on va consagrar a Apol·lo les sagetes d'Hèracles. Va morir lluitant a favor dels [[rodis]] que havien vingut guiats per [[Tlepòlem]] i eren atacats pels habitants del lloc. La seva tomba s'ensenyava a molts llocs, i també a Macalla.<ref>{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i romana|pàgines=201-202|lloc=Barcelona|editorial=Edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref>
| |||