Flavià de Constantinoble: diferència entre les revisions

De la joventut de Flavià no hi ha dades. Abans de la seva elecció com a patriarca, en 446, era prevere i portador dels estris sagrats de la gran església de Constantinoble. En aquest temps exercia gran influència a la cort l'eunuc Crisafi, amic i partidari d'[[Eutiques de Constantinoble]] (que havia formulat l'heretgia [[monofisisme|monofisita]]) i va posar en contra de Flavià l'emperador [[Teodosi II]]. També [[Diòscor d'Alexandria]], recentment nomenat [[patriarca d'Alexandria]], i que estava perseguint als propers del seu predecessor [[Ciril d'Alexandria]], estava també enemistat amb Flavià, que defensava als amics de Ciril.

Flavià tenia l'amistat de [[Pulquèria]], la germana de Teodosi II, però l'enemistat de l'emperadriu [[Eudòcia Augusta]] (que estava sota influència de Crisafi) que es volia desfer de Pulquèria a lo que s'oposava Flavià. Aquest darrer va convocar un sínode de 40 bisbes i va declarar deposat Eutiques, que era arquimandrita o abat, el qual fou excomunicat per les seves opinions herètiques.

Els enemics de Flavià van convocar un altre sínode amb permís de l'emperador on Flavià fou acusat de falsificar les actes del primer sínode que condemnava Eutiques; Flavià fou absolt però els seus rivals van convèncer Teodosi de convocar un concili general a Efes. Aquest fou presidit per Dioscur d'Alexandria i és conegut com el [[lladronici d'Efes]] (ἡ λῃστρικὴ) en el que Flavià i els seus seguidors foren condemnats i Eutiques restaurat.

Flavià fou condemnat al desterrament i fuetejat pels participants en el concili que li van donar cops dels quals va morir al cap de tres dies ([[449]]).

Venerat com a màrtir a Constantinoble, segons una tradició, la seva despulla fou embarcada per ordre de [[Gal·la Placídia]] per portar-les a [[Ravenna]]. Una tempesta va fer desviar la nau, que arribà a Castrum Novum Piceni, actual [[Giulianova]] (Abruços) que sebollí les restes a la seva església i prengué el nom de Castel San Flaviano. Tradicionalment, s'hi celebrava l'arribada de les restes el [[24 de novembre]]. Sobre la tomba s'edificà un gran temple, l'actual catedral de la ciutat. És patró de Giulianova, [[Conversano]] i [[Recanati]].