Foció: diferència entre les revisions

{{Infotaula persona}}

 

Va estudiar amb [[Plató]] i [[Xenòcrates de Calcedònia]] i (segons [[Suides]]) [[Diògenes de Sinope]] també era entre els deixebles. Es va distingir per primer cop a les ordes de [[Càbries]] el [[376 aC]] a la batalla de [[Illa de Naxos|Naxos]] on va dirigir l'ala esquerra de la flota. Després de la batalla el va enviar a les illes a demanar contribucions i va posar un esquadró de 20 vaixells al seu servei que Foció va refusar al·legant que eren pocs per lluitar amb enemics i molts per presentar-se als amics, i va salpar amb només una galera obtenint diverses contribucions.

 

 

El [[350 aC]] va fer una expedició a [[Eubea]] a petició del tirà [[Plutarc d'Erètria]] que demanava ajut contra Càl·lies. La petita força de Foció era insuficient per acomplir la missió. Se suposa que fou llavors quan va lliurar i guanyar la batalla de Tamines (''Tamynae''), però no és del tot segur i podrien ser fets del [[354 aC]]. Plutarc va trair als atenencs i Foció el va expulsar d'Erètria; va establir la seva posició a la fortalesa de Zaretra, entre la costa est i l'occidental a la part més estreta de l'illa. Va alliberar a tots els presoner que feia menys als atenencs desertors. A la seva sortida havia consolidat la posició d'Atenes, posició que després va declinar sota el seu successor Molós.

Vers el [[343 aC]] una conspiració es va organitzar a [[Mègara]], dirigida per Teodor i altres caps locals, per lliurar la ciutat a [[Filip II de Macedònia]]. Els megarians van demanar ajut a Atenes que va enviar a Foció, que ràpidament va fortificar el port de [[Nisea]] i el va unir amb unes muralles amb la ciutat i va frustrar la conspiració.

 

 

El [[340 aC]] els atenencs van enviar a [[Cares (general)|Cares]] a [[Bizanci]], en ajut de la ciutat contra els macedonis, però els bizantins no el van voler rebre. Atenes va quedar indignada però Foció va dir que l'hostilitat no havia de ser contra Bizanci sinó contra el general que per la seva mala conducta havia provocat el rebuig bizantí. Llavors Atenes va enviar a la zona al mateix Foció amb un nou exèrcit. Cleó, un amic seu i un notable de Bizanci, el va recomanar i els atenencs foren admesos a la ciutat. Allí es va destacar contra els macedonis que es van haver de retirar tant de Bizanci com de [[Perint]] i de tot el [[Quersonès Traci|Quersonès]]; algunes ciutats i vaixells foren recuperades per Foció que a més a més va assolar territoris enemics. En aquestes lluites fou ferit de consideració i va haver de tornar a [[Atenes]]. Allí va recomanar la pau amb Filip II, però el consell oposat de Demòstenes es va imposar i va acabar amb la derrota de [[Queronea]] el [[338 aC]].

 

 

El [[335 aC]] [[Alexandre el Gran]] va destruir [[Tebes (Grècia)|Tebes]] i va exigir l'entrega de Demòstenes i altres oradors, i Foció va recomanar obeir i retre honors divins al rei, proposta que fou rebutjada amb indignació; finalment es va aconseguir del rei la retirada de la seva petició.

[[Harpalos (tresorer)|Harpal]] el [[325 aC]] va anar a Atenes i va tractar d'obtenir els bons oficis de Foció, que no va acceptar, tot i que fou pressionat pel seu gendre Caricles, subornat per Harpal. Quan [[Antípater (regent de Macedònia)|Antípater]] va demanar l'entrega d'Hàrpal, Foció va donar suport a Demòstenes en l'oposició a aquesta mesura, però els atenencs no van poder fer res contra Antípater i Harpal fou capturat. Mort Harpal una filla seva fou criada per Caricles i Foció.

 

 

El [[322 aC]] els atenenc foren derrotats decisivament a [[Cranon]] a [[Tessàlia]], i el govern atenenc va enviar a Foció, [[Demades]] i altres a negociar amb Antípater, acampat a [[Tebes (Grècia)|Cadmea]]. Atenes va haver d'admetre una guarnició a [[Muníquia]] el govern de la qual fou donat al moderat [[Mènil (militar)|Mènil]], amic de Foció. Foció va obtenir el pagament de les despeses de guerra en un termini llarg.

A la mort d'Antípater el [[319 aC]], [[Cassandre de Macedònia|Cassandre]] va enviar a [[Nicànor de Macedònia]] per substituir a Mènil. L'amistat de Foció amb el nou governant, va convertir a l'atenenc en sospitós, especialment quan Nicànor no va obeir el decret de [[Polipercó]] de retirar la guarnició i encara ocupar el [[Pireu]] en nom de Cassandre. Una mica després va arribar a Atenes [[Alexandre Polipercó]], fill de Polipercó, amb l'objectiu proclamat d'expulsar a Cassandre i restablir la democràcia. Alexandre va portar molts exiliats que van poder votar a les assemblees i Foció va perdre el seu càrrec dirigent en el govern.

 

 

Així Foció i els seus amics foren retornats a Atenes on portat davant l'assemblea, fou condemnat a mort. Va mantenir la calma fins al final. L'execució es va produir el [[317 aC]] quan tenia 85 anys; les seves restes foren portades al lloc dels traïdors, però més tard, rehabilitat, foren portades a Atenes; Agnònides fou acusat i condemnat a mort; i dos altres acusadors de Foció, Epicur i Demòfil, van haver de fugir i foren finalment morts per Focos, fill de Foció.