Fordisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 13:
El fordisme va aparèixer en el segle XX i promogué l'especialització, la transformació de l'esquema industrial i la reducció de costos.<ref>{{ref-llibre |cognom=Domm |nom=Robert W. |títol=Michigan yesterday & today |lloc=Minneapolis |any=2009 |isbn=9781616731380.}}</ref> Les diferències amb el [[taylorisme]], són més d'ordre quantitatiu que qualitatiu ja que tots dos models compten amb estratègies basades en l'estandardització i el control dels temps de treball que realitza l'obrer. Però la clau de volta del fordisme es que va portar el model taylorista a la seva màxima expressió mitjançant una estratègia d'expansió del [[mercat]] amb el conseqüent augment de quantitats i la màxima estandardització. Per primera vegada s'aconseguia la producció en massa que, al seu torn, requeria un consum en massa. Aquest és, doncs, l'element central del nou model: incrementa el volum d'unitats gràcies a la tecnologia d'assemblatge de la "cadena de muntatge", redueix costos de producció per augment de la productivitat del treball, amplia la jornada laboral neta i redueix el "cicle del capital" entre inici de la producció i la venda final. Aquest model fa que el producte final (el cotxe) superi la capacitat de consum de l' [[elit]] tradicional i única consumidora amb anterioritat. A la fi, el model fordista s'expandirà als més variats productes de la societat de consum.
A les fàbriques apareix un obrer especialitzat amb un estatus major al [[proletariat]] de la [[industrialització]] i sorgeix la classe mitjana del model nord-americà que es transformarà en la cara visible de l'arquetip del ''american way''.<ref>Cartes des de la presó / Cartes a Tatiana Schucht Antonio Gramsci Traducció d’Alba Dedeu De Bat a Bat, 29 978-84-15835-39-4 192 pàgines</ref> Però, a canvi, el nou sistema exclou el control del temps de producció que tenia el treballador, aquest perd els coneixements necessaris per a fer el seu treball de manera autònoma, d'aquesta manera el capitalista controla els temps de producció. Així, el fordisme i el taylorisme contribuïren a una feina més [[Alienació|alienadora]] amb característiques que porten a l'obrer a perdre el control dels temps de producció.
De retruc el model de Ford contribuí a una organització dels treballadors nord-americans diferent als europeus malgrat que el sindicalisme de classe havia arribat als Estats Units a través de la primera onada d'immigrants europeus fortament lligats al treball artesà i dels gremis de treballadors.
En resum, podem comptar com a elements centrals del model fordista:
| |||