François Jacob: diferència entre les revisions

Va néixer el [[17 de juny]] de [[1920]] a la ciutat de [[Nancy]], població situada a la [[regions de França|regió]] de [[Lorena]]. Va iniciar els seus estudis de [[medicina]], estudis que va haver d'abandonar després de la invasió de França per part de l'[[Alemanya nazi]] durant la [[Segona Guerra Mundial]], passant a formar part de les Forces Franceses Lliures del comandant [[Charles de Gaulle]]. Després de la Guerra prosseguí els seus estudis a la [[Universitat de París]], on es doctorà l'any [[1947]]. L'any [[1951]] inicià els seus estudis de [[biologia]] a [[La Sorbona]], per aconseguir el seu doctorat el [[1954]]. Posteriorment fou nomenat assistent de l'[[Institut Pasteur]] de [[París]], en aquells moments sota la direcció d'[[André Lwoff]], i el [[1960]] fou escollit cap del Servei de Genètica Microbiana del mateix centre.

La seva recerca científica va versar sobre les activitats reguladores a l'interior de les cèl·lules, especialment la forma en la qual els [[gen]]s transmeten la informació sobre la reproducció i el funcionament [[cel·lular]]. L'any [[1958]] Jacob, en col·laboració de [[Jacques Monod]] i la supervisió d'[[André Lwoff]], va observar certes analogies entre la [[lisogènia]] i la possibilitat d'induir en certs [[bacteris]] la [[síntesi química|síntesi]] de la [[lactasa]], l'[[enzim]] obtingut de la descomposició de la [[lactosa]], procés conegut com a [[Operó lac]].

Els resultats obtinguts els va permetre aclarir els mecanismes [[genètica|genètics]] responsables de l'intercanvi de gens entre els bacteris. Aquests intercanvis confereixen a les noves característiques dels bacteris que els permet, per exemple, sintetitzar les [[proteïnes]]. Aquests descobriments són l'origen de la revolució tecnològica de l'[[enginyeria genètica]], i en la conclusió d'aquest treball, Jacob i Monod van desenvolupar un model que descrivia la interacció dels diversos tipus de gens i proteïnes a l'hora de la transcripció de l'[[ARN]].