Els lluitadors: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
{{Infotaula d'obra artística}}
m Enllaços a Google Llibres en català
Línia 8:
És un grup escultòric que representa una escena de combat esportiu en la modalitat denominada [[pancraci]] (παγκράτιον ''pankrátion''). Un dels lluitadors ha aconseguit tomar l'oponent, sobre el qual està muntat, i li aferra el braç dret. El perdedor està quasi caigut, agenollat i amb l'esquena molt inclinada mentre el braç esquerre recolza al terra, i gira el rostre cap a aquest costat. Les estructures musculars estan exageradament definides, i marquen un gran esforç físic.
 
Els caps no són els del grup original; foren afegits després del descobriment de l'escultura. El de la figura del perdedor és més antic i avançat estilísticament, semblant als dels fills del Grup Niobe.<ref>[http://museum.classics.cam.ac.uk/collections/casts/niobe-and-her-youngest-daughter Fitxa] de la còpia de l'escultura de la Galeria Ufizzi ''Niobe and her Youngest Daughter'' en Museum of Classical Archaeology, Cambridge. ''Plates'' núm. 44 (''Niobe and daughter''), 45 (''son of Niobe'') i 46 (''son of Niobe''), les tres en Ufizzi, en Brunilde Sismondo Ridgway, [https://books.google.escat/books?id=RwtXN2n6FoYC&pg=PR8&lpg= ''Hellenistic Sculpture'']. Olga Palagia, [https://books.google.escat/books?id=Iv4sDwAAQBAJ&pg=PT203&lpg= ''Regional Schools in Hellenistic Sculpture'']. R. M. Cook, [https://books.google.escat/books?id=wWSyAAAAQBAJ&pg=PA47&lpg= ''Niobe and her Children''].</ref> El del vencedor se'n feu en època moderna, i en prengué aquell com a referència.<ref name="Has">[[Francis Haskell]] and [[Nicholas Penny]], ''Taste and the Antique: The Lure of Classical Sculpture 1500-1900'' (Yale University Press) 1981: p 337f.</ref>
[[Fitxer:Uffizi_wrestlers_Magnier_Louvre_MR2040_n3.jpg|esquerra|miniatura|Còpia realitzada per Philippe Magnier cap a 1684–87, [[Museu del Louvre]] ]]
L'obra es considerava una de les més importants de l'antiguitat, tot i que a partir del s. XX en baixà la consideració.<ref>Kenneth Clark, ''The Nude: A Study in Ideal Form'' 1956:245.</ref>
 
Per diferents autors, l'obra s'atribuí successivament a [[Miró (escultor)|Miró]] (malgrat que la relativa proximitat temàtica amb el ''[[Discòbol]]'' no hi implique una vinculació estilística), [[Cefisòdot el jove|Cefisòdot el Jove]] o [[Heliodor d'Èmesa|Heliodor]]; aquests dos darrers com a conseqüència d'un passatge de [[Plini el Vell]] (''[[Naturalis Historia|Naturalis historia]]'' 36.35), que els atribueix la creació d'aquest tipus de representacions de lluitadors que ell anomena ''symplegmata'': figures que lluiten en estret contacte, físic o amatori (com seria l'admirat ''symplegma'' de Pan i Olimp en el Pòrtic d'Octàvia).<ref>[[Jerome Jordan Politt]], [https://books.google.escat/books?id=vt9JwsNcKzwC&pg=PA130&dq= ''Art in the Hellenistic Age''], 1986:130f.</ref>
 
En l'actualitat, establert el fet que l'estil correspon a l'escultura hel·lenística del s. III ae, s'assigna a l'escola de Pèrgam o al cercle de [[Lísip]].
Línia 23:
[[Fitxer:TribunaDetail.jpg|esquerra|miniatura|Detall de ''La'' ''Tribuna'' ''dels'' ''Uffizi'', John Zoffany, 1722.<ref>The Royal Collection,
font citada [[:en:Tribuna of the Uffizi (painting)|en: Tribuna of the Uffizi (painting)]].</ref> ''Els lluitadors'', al centre, apareixen envoltats de les altres obres d'art exhibides a la sala, i ''connoisseurs'' anglesos i italians]]
Després la peça passà, al costat de la col·lecció Mèdici, a la part del seu palau florentí, coneguda com [[Galerie degli Uffizi]], on era la principal atracció de l'anomenada ''Tribuna'' ''dels'' ''Uffizi''.<ref>Josep Maria Carulla, [https://books.google.escat/books?id=14Tdi1CpfqIC&pg=PA100&dq= ''Roma en el centenari de Sant Pere: descripció de les festes que han de ...'']:{{Citació|Enmig hi ha la famosa ''Venus de Mèdici'' incomparablement superior a la de Cànova que es conserva al palau ''Pitti'', i hi ha també l'''Apol·lí'' que s'atribueix a Praxítels, l'''Arrotí'', els ''Lluitadors'', i el "Faune dansant" que restaurà Miquel Àngel d'una manera vertaderament sorprenent.||}}</ref>
 
En el moment de la troballa estava coberta d'una pàtina greixosa, que se'n retirà. Se'n feren còpies en totes les grandàries en marbre, bronze i algeps; i més recentment en resina. Va influir particularment en l'obra de [[Michelangelo Buonarroti|Miquel Àngel]] ''Dos'' ''lluitadors''. Cap al 1684-1687, Philippe Magnier en feu una còpia en marbre per als jardins de Versalles, que després es dugué al castell de Marly i hui es conserva al [[Museu del Louvre]].