Enxaneta: diferència entre les revisions

En els orígens dels castells, al segle XVIII i primera part del XIX, i tal com encara fan les moixigangues/muixerangues valencianes, l'aixecador era l'encarregat d'aixecar l'enxaneta,<ref>{{Ref-web|url = http://revistacastells.cat/index.php/2014/12/lala-de-langel-a-proposit-del-mot-enxaneta/|títol = l'ala de l'àngel|llengua = |editor = revista castells.cat}}</ref> que s'havia posat sobre la seva esquena, i coronaven el castell posant-se drets tots dos.<ref>{{Ref-web|url = https://books.google.decat/books?id=UlW2Fg9HhngC&pg=PA147&lpg=PA147&dq=aixecador+castellers&source=bl&ots=YwkIf0n4Rl&sig=O3nSrjfiY5GP9edM0a0MWWTbRtc&hl=ca&sa=X&ei=35poVZiZDuTXyQPFloHABw&ved=0CFIQ6AEwCQ#v=onepage&q=aixecador%20castellers&f=false|títol = L'origen dels castells|llengua = |editor = |data = |nom = Joan|cognom = Bofarull}}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.elcasteller.cat/motsprincipalsdellexitcastelleravalls.html|títol = El Casteller.cat|llengua = }}</ref> En alguns testimonis gràfics de l'anomenada època d'or del segle XIX, de la que eren protagonistes els Xiquets de Valls, encara s'hi pot veure l'enxaneta amb els dos peus sobre l'esquena de l'aixecador<ref>{{Ref-llibre|cognom = |nom = |títol = Món Casteller|url = |edició = Rafael Dalmau|llengua = |data = 1980|editorial = |lloc = |pàgines = 103 i 165|isbn = }}</ref>