Gai Semproni Grac: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 27:
Com les terres públiques de la península Itàlica estaven esgotades i no era políticament correcte tocar les de llatins i altres pobles itàlics, es va iniciar la fundació de colònies fora.{{efn|[[Sempronia de coloniis]]}} Amb la fundació de Junònia, prop de [[Cartago]], es va iniciar la sèrie, que va portar fora de la península a milers de ''proletarii'' romans, llatins i italians. Va proposar també concedir la ciutadania a algunes ciutats aliades. Per l'establiment d'una colònia a l'antiga [[Cartago]] ell mateix va ser nomenat com un dels [[Triumviri coloniae deducendae|triumvirs]] que l'havien d'establir, feina que el va portar fora de Roma per 70 dies, retornant a Roma a temps per l'elecció dels cònsols.
La seva absència va ser aprofitada per Drus per criticar-lo i atacar-lo. El cònsol Fanni, elegit per recomanació de Grac, s'havia canviat de partit i ara s'oposava a Grac. Opimi que havia estat privat del consolat per l'elecció de Fanni, ara es va oferir de nou, deixant entendre que s'oposaria a les mesures de Grac.
== La caiguda ==
Línia 36:
Per un edicte senatorial, els habitants de Roma que no tenien ciutadania van començar a ser expulsats i Grac va prometre el seu suport als qui resistissin la mesura, però a l'hora de la veritat no va poder fer res i els [[lictor]]s i autoritats van expulsar els no-ciutadans fins i tot davant els seus propis ulls. El poble va veure la seva inactivitat, causada per la necessitat d'evitar aldarulls, com una mostra de covardia.<ref>[[Plutarc]] "Vides paral·leles: Grac", XII</ref> Al final del [[122 aC]] el seu [[tribú|tribunat]] es va acabar.
Després de deixar el càrrec, no va tardar a presentar-se una ''rogatio'' per l'abolició de les seves lleis i per decidir sobre la colònia de [[Cartago]]. Llavors sí que molta gent va anar a Roma a donar suport a Gai Grac. [[Marc Fulvi Flac (cònsol 125 aC)|Marc Fulvi Flac]], partidari de Grac, ocupà el [[Capitoli]] i arengava a la gent.
[[Fitxer:Death of Gaius Gracchus.jpg|miniatura|upright=1.4|''La mort de Gai Grac'', pintura de Jean-Baptiste Topino-Lebrun, 1792]]
Al Capitoli, un home de nom Antil·li va acusar Grac i va ser mort per la multitud. Antil·li va resultar ser un servidor del cònsol [[Luci Opimi (cònsol)|Luci Opimi]]. Per evitar més incidents, l'assemblea fou dissolta i Grac i Flac van tornar a les seves cases. Opimi, per la seva part, reclamà venjança i l'endemà va convocar al Senat i va fer portar el cos d'Antil·li mentre establia soldats per la zona.<ref>[[Plutarc]] "Vides paral·leles: Grac", XIII-XIV</ref>
Va reunir el Senat i es va fer concedir poders il·limitats per actuar en el bé de la República. Grac va anar dues vegades al Senat, però totes dues es va haver de retirar. Hi havia un enfrontament marcat entre els seguidors de Grac i Flac i els d'Opimi i el Senat. Grac va fer un intent de reconciliació, però Opimi va refusar tota negociació i va ordenar a les seves forces d'avançar. Va decretar una amnistia per aquells que deixessin les armes i els partidaris de Grac es van dispersar.
Marc Fulvi Flac va fugir amb el seu fill gran, però foren descoberts i morts.<ref name="Apvsis">[[Apià]], "Història de Roma: Guerres Civils" 1.26</ref> Grac, que no havia participat en els disturbis i no n'era partidari, es va refugiar al [[Diana#Santuaris|temple de Diana]] i des d'allí va fugir cap al bosc sagrat de la deessa [[Furrina]] acompanyat per un esclau. Ningú no li va voler donar un cavall. A la cova, l'esclau Filòcrates va matar Gai Grac i després es va suïcidar.
| |||