Gai Vel·lei Patèrcul: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m neteja i estandardització de codi
Línia 19:
== Historiador ==
Va escriure una història de Roma dirigida a [[Marc Vinici (cònsol)|Marc Vinici]], que llavors era cònsol.
L'obra, en dos llibres, porta el títol de ''C. Velleii Paterculi Historiae Romane ad At Vinicium Cos. Libri II'', i va ser probablement escrita l'any [[30]]. Amb pretensions de ser una història universal, tracta principalment els temes que afecten Roma. S'inicia amb la destrucció de [[Troia]] i acaba l'any 30. Només inclou una sèrie de fets, deixant de banda molts d'altres que jutja menys interessants. És poc imparcial quan parla de Tiberi, al qual elogia excessivament.<ref>{{ref-llibre|cognom=E.Paratore|títol="Storia della letteratura latina"|pàgines=540|lloc=Florència|editorial=ed. Sansoni|any=1967}}</ref> Les seves fonts son [[Marc Porci Cató Censorí|Cató]], [[Titus Livi]] i l'autobiografia d'[[August]].
[[Fitxer:Orestes Delphi BM GR1917.12-10.1.jpg|miniatura|El capítol I de la seva història de Roma comença amb la destrucció de Troia, fent una reflexió sobre [[Orestes (mitologia)|Orestes]]. En aquesta ceràmica, representació d'Orestes]]
Al segle XX, s'ha revalorat la seva obra, ja que molts autors opinen que les seves adulacions cap a Tiberi podrien no ser degudes a un servilisme sinó a una adulació sincera, després d'haver estat junts durant molts anys servint en l'exèrcit.<ref>{{ref-llibre|cognom=Albino Garzetti|títol=" L'impero da Tiberio agli Antonini, Storia di Roma", Vol. VI|pàgines=10|lloc=Roma|editorial=Edizioni di Storia e Letteratura|any=1974}}</ref> A més, a favor seu cal dir que la seva redacció no és gens monòtona, sinó que va acompanyada d'anècdotes i de reflexions morals. Els retrats que fa de persones cèlebres són remarcables. Les narracions històriques estan complementades amb anotacions de geografia política, així com l'enumeració de la data de fundació des de les colònies romanes i la llista de les províncies. És l'únic historiador llatí que no es va descuidar de fer un apartat per parlar de la literatura grega i llatina. El llibre conté també informació biogràfica sobre el mateix autor.