Galàxia d'esclat d'estrelles: diferència entre les revisions

# La comparació del període de formació estel·lar amb l'edat o el període de rotació de la galàxia.

* La formació estel·lar continuada amb l'actual taxa de formació exhauriria la reserva de gas disponible en molt menys temps que l'edat de l'univers ([[temps de Hubble]]). Seria el cas d'un ''veritable'' esclat d'estrelles.

* L'actual taxa, normalitzada gràcies a la taxa mitjana de la galàxia anterior a l'esclat és molt més gran que la unitat. La taxa està referida com ''paràmetre de la taxa de naixement''.

Per iniciar un starburst és necessari concentrar un gran quantitat de gas molecular fred en un petit volum. Aquestes concentracions i pertorbacions són probablement les causants del fenomen de starburst global en la major part de les fusions de galàxies. Tot i que encara no ha estat del tot determinat el mecanisme exacte.

Les dades observacionals han mostrat fa temps que existeix un esclat del disc de formació estel·lar en galàxies en fusió o interacció. També es creu que les interaccions entre galàxies properes que, de fet, no estan en procés de fusió poden produir modes de rotació inestables que condueixen el gas cap al nucli, produint-hi l'esclat de formació estel·lar.

L'interior de l'starbusrt és un ambient extrem. La gran quantiat de gas significa la formació d'estrelles molt massives. Les estrelles joves i calentes ionitzen el gas (principalment [[hidrogen]]) creant [[regió HII|regions HII]]. Grups d'estrelles molt calentes es coneixen amb [[associació OB|associacions OB]]. Aquestes estrelles cremen d'una manera ràpida i brillant, i són força propenses a explotar en forma de [[supernova]] al final de la seva vida. Després de l'explosió de supernova, el material ejectat s'expandeix i es converteix en un [[romanent de supernova]]. Aquests romanents interaccionen amb el [[medi interestel·lar]] de l'starburst i pot ser l'espai de [[màser astrofísic|màsers]] naturals.

L'estudi de galàxies starburst pot ajudar a determinar la història de la formació de la galàxia i de la seva evolució. Un gran nombre de galàxies molt distants vistes, per exemple, en [[espai profund Hubble]] se saben que són starburst, però es troben massa lluny per a ser estudiades en detall. Observant els exemples propers i explorant les seves característiques es poden fer una idea de què passava en les primeres etapes de l'univers, ja que la llum que veiem d'aquestes galàxies llunyanes va sortir quan l'univers era molt més jove. No obstant això, les galàxies starburst semblen ser força rares en el nostre univers local, i són més comunes més lluny de nosaltres, el que indicaria que hi havia moltes més ara fa bilions d'anys. Totes les galàxies eren més properes llavors, i per tant era molt més probable que fossin influenciades per les respectives gravetats. Encontres més freqüents produirien més starburst, ja que la forma de les galàxies evoluciona amb l'expansió de l'univers.