Glif maia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 9:
Dins de cada bloc, els glifs eren disposats de dalt cap avall i d'esquerra a dreta, aparentment gairebé com els blocs sil·làbics de l'escriptura coreana ''[[Hangul]].'' No obstant això, en el cas del maia, cada bloc tendia a correspondre's amb una frase nominal o verbal tal com ''"el seu tocat verd".'' A més, els glifs de vegades eren abreujats o ''condensats'', en què un element d'un glif en substituiria part d'un altre. El condensament apareix en altres escriptures: per exemple, en els manuscrits espanyols medievals la paraula ''de'' de vegades s'escrivia Ð (una D amb el traç central d'una I). Un exemple en anglès és la "i comercial" (en anglès ''ampersand'') o ''et'' (&), que és una lligadura de la paraula "et" en francès normand. De vegades, en lloc de la configuració usual dels blocs, s'escrivien els glifs maies en línies o columnes senzilles, o en forma de "L" o "T". Aquestes variacions apareixien més freqüentment quan s'adaptaven millor a l'àrea disponible per escriure.
Els glifs maies eren bàsicament logogràfics, és a dir, cada símbol representava un ens o concepte, com "peix" o "jaguar". En general, els glifs utilitzats com a elements fonètics eren en l'origen logogrames corresponents a paraules que en llenguatge parlat eren monosíl·labs, que o bé acabaven en una vocal, o bé en una consonant feble com i, w, h o una [[Oclusiva glotal sorda|oclusiva glotal]] (so semblant al de la ''h'' en les interjeccions uh!, ah!, eh! del castellà).
N'és un exemple l'evolució a glif fonètic del logograma "aleta de peix" (en maia: Kah). Aquest glif, que pot aparèixer en dues representacions, podia ser el dibuix d'una aleta de peix, o també el d'un peix amb aletes prominents, es va convertir en la representació de la síl·laba "ca".
Aquests glifs fonètics sil·làbics que van sorgir d'aquesta manera tenien dues funcions bàsiques: d'una banda, servien com a complements fonètics per a desambiguar logogrames amb més d'un significat (això ocorria també en l'escriptura egípcia) i, d'una altra, s'usaven per a escriure elements gramaticals que mancaven de logograma, tals com inflexions de verbs (en analogia amb el japonès modern). Per exemple, la veu ''bálam'', 'jaguar', podia escriure's com un logograma només (la representarem com ''BALAM'' en el que segueix, per comoditat), o podia matisar-se afegint-hi logogramas fonètics, segons context (ba—BALAM, o també BALAM-—dt., o ba—BALAM—dt., en què ba i dt. són glifs fonètics), o fins i tot podia escriure's de manera totalment fonètica, amb tres glifs (ba—la—dt.)
Línia 63:
Van succeir-hi troballes en la dècada de 1970, particularment en la primera Taula Rodona de Palenque, una conferència acadèmica organitzada per Merle Greene Robertson al lloc maia clàssic de [[Palenque]] al desembre de 1973. [[Linda Schele]], una historiadora d'art i epigrafista de la [[Universitat de Texas|Universitat de Texas d'Austin]], dirigí un grup de treball que incloïa [[Floyd Lounsbury]], un lingüista de la [[Universitat Yale]], i Peter Mathews, en aquells dies estudiant de David H. Kelley de la Universitat de Calgary (a qui Kelley va enviar per no haver pogut assistir ell). Desxifraren la primera llista dinàstica de reis maies, els antics reis de la ciutat de [[Palenque]]. Mitjançant la identificació d'un signe com un títol real important (que es llegeix recurrentment ''k'inich''), el grup identificà i "llegí" les històries de vida (des del naixement fins a l'ascens al tron, i la mort) de sis reis de Palenque.
Des d'aquest punt, el progrés continuà a pas exponencial, no solament en el desxiframent dels glifs maies, sinó també en la construcció d'una comprensió nova de la civilització maia, basada en la història. El 1988, Wolfgang Gockel publica una traducció de les inscripcions de Palenque basades en una interpretació morfèmica, en lloc de sil·làbica, dels texts glífics. La "vella escola" seguí rebutjant els resultats de la nova acadèmia un temps més. Un esdeveniment decisiu que ajudà a canviar el vent a favor del nou enfocament va ocórrer el 1986, en una exhibició titulada "La sang dels reis: una nova interpretació de l'art maia", organitzada per InterCultura i el [[Museu d'art Kimbell|Museu d'Art Kimbell]] i auspiciada per Schele i la historiadora d'art de Yale Mary Miller. Aquesta exhibició i el catàleg per als assistents revelaren a una vasta audiència el nou món que s'havia obert gràcies a l'avanç en el desxiframent de les inscripcions maies. Ara no sols es podia llegir i entendre una història real de l'Amèrica antiga, sinó que la llum que cobria les restes materials dels maies els mostrava com a individus reals i recognoscibles. Es revelaren com a persones amb una història com la de totes les altres societats humanes, plenes de guerres, lluites dinàstiques, aliances polítiques canviants, sistemes religiosos i artístics complexos, expressions de propietat i sobirania personal, i així successivament. A més, la nova interpretació, com ho demostrà l'exhibició, donava sentit a moltes obres d'art fosques en el seu significat, i mostrava com la cultura material dels maies representava un sistema cultural i una cosmovisió completament integrats. Enrere quedava l'antic punt de vista de Thompson dels maies com a astrònoms pacífics sense conflictes o altres atributs característics de la major part de les societats humanes.
Tres anys més tard, però, al 1989, els encara ressistents a la interpretació moderna del desxiframent llançaren un contraatac final. Això tingué lloc en una conferència a [[Dumbarton Oaks]]. No s'atacava directament la metodologia ni els resultats del desxiframent i se sostenia que els texts maies antics havien estat llegits, però que eren "epifenomenals". Aquest argument s'estengué des d'una perspectiva populista per dir que els texts desxifrats tractaven solament afers i creences de l'elit de la societat, i no sobre maies comuns. Michael Coe en oposició a aquesta idea va descriure "epifenomenal" com:
* ''una insignificant paraula amb l'objecte de dir que l'escriptura maia és només d'aplicació marginal, ja que és secundària a aquelles institucions més primàries -economia i societat- tan ben estudiades pels arqueòlegs de terreny.''
Linda Schele observà després de la conferència que això és com dir que les inscripcions de l'antic Egipte -o els escrits dels filòsofs o historiadors grecs- no revelen res important sobre les seves cultures. La majoria de documents escrits en la major part de cultures ens parlen de l'elit, a causa que en la major part de les cultures del passat només hi havia alguns que podien (coneixien o tenien els mitjans per) escriure o podien fer registrar coses mitjançant escrits o gravar-les en monuments.
El progrés en el desxiframent continua a pas ràpid actualment, i els acadèmics accepten en general que ara més del 90 per cent dels texts maies es poden llegir amb precisió raonable. Cap a 2004, com a mínim es coneixia un glif fonètic per a cadascuna de les síl·labes marcades com es mostra en aquesta taula:
| |||