Guerra de Successió de Castella: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de bibliografia
m Enllaços a Google Llibres en català
Línia 15:
La '''segona Guerra de Successió de Castella''', també coneguda per Guerra de Beltraneja, fou una guerra que va tenir lloc a la [[corona de Castella]] per determinar la successió d’aquesta.
 
El conflicte caldria situar-lo entre el 1475 i el 1479, i els seus actors foren [[Joana la Beltraneja]], filla del fallit monarca [[Enric IV de Castella]], més conegut com a “l’Impotent”, contra els partidaris d’[[Isabel de Castella|Isabel]], germanastra del fallit rei. La guerra va tenir un marcat caràcter internacional perquè Isabel estava casada amb Ferran, el successor posterior d’Aragó, i Joana, per la seva banda, va casar-se amb el rei [[Alfons V de Portugal]]. França també hi va intervenir donant suport a Portugal per tal d’evitar el triomf d’Aragó, amb qui mantenia conflictes militars a Itàlia i al [[Rosselló]],<ref>{{Ref-web|url = http://books.google.ptcat/books?id=W0tKAAAAIAAJ&q=%22était+perdue+faute+d%60appuis+diplomatiques%22&dq=%22était+perdue+faute+d%60appuis+diplomatiques%22&hl=ptca-PT&sa=X&ei=TC8xUaKfJqev0QXP74G4DA&redir_esc=y|títol = Histoire du Portugal|llengua = |editor = |data = (Albert-Alain Bourdon, editorial Chandeigne)}}</ref> [[Setge d'Hondarribia (1476)|assetjant de manera fallida]] a [[Hondarribia]].
 
En [[1476]], després de [[Batalla de Gibraltar (1476)|derrotar una flota portuguesa]] a l'estret de Gibraltar, les illes de [[Cabo Verde]] foren ocupades per forces de Castella i l'italià [[Antonio de Noli]] va romandre com a governador de Cap Verd sota bandera castellana,<ref>Prof.Dr. Marcello Ferrada-Noli (2010) From Italy to Cape Verde - 550 Years. A biographical study of navigator Antonio de Noli [http://ferrada-noli.blogspot.com/2010/03/from-noli-to-cape-verde.html].</ref> Després de combatre als genovesos en la [[batalla del Cap de Sant Vicent (1476)|batalla del Cap de Sant Vicent]],<ref name=utresnou>{{ref-llibre |cognom=Sarfaty |nom=David E. |títol=Columbus Re-Discovered |pàgines=139 |editorial=Dorrance Publishing |any=2010 |isbn=1434997502 |url=https://books.google.escat/books?id=4_RioduTrpwC&pg=PA138&lpg=PA138&dq=albret+hondarribia+1476&source=bl&ots=-0UYbiguAr&sig=ACfU3U3wyNSzBqJaJ5v8rgesE-I-i9HIrw&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiah_vMnYbnAhXgDWMBHcqxBTcQ6AEwCHoECAoQAQ#v=onepage&q=albret%20hondarribia%201476&f=false}}</ref> [[Guillem de Casanova]] va escoltar [[Alfons V de Portugal]] a França el mes de setembre, on va establir-se un anys, per entendre que el francès concertava un acord amb Ferran i Isabel<ref>{{ref-llibre |cognom=Prescott |nom=William Hickling |títol=History of the Reign of Ferdinand and Isabella the Catholic |volum=Vol. 1 |edició=4a ed. |pàgines=167 |editorial=American Stationers' Company |any=1838 |url=https://books.google.escat/books?id=4WQqAAAAYAAJ&pg=PP277&dq=battle+portugal+1476&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjil8uo5IjnAhX2AWMBHX-iCjQQ6AEIMjAB#v=onepage&q=battle%20portugal%201476&f=false}}</ref> i va abdicar en el seu fill en [[1477]],<ref>{{ref-llibre |cognom=Prescott |nom=William Hickling |títol=History of the Reign of Ferdinand and Isabella the Catholic |volum=Vol. 1 |edició=4a ed. |pàgines=168 |editorial=American Stationers' Company |any=1838 |url=https://books.google.escat/books?id=4WQqAAAAYAAJ&pg=PP277&dq=battle+portugal+1476&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjil8uo5IjnAhX2AWMBHX-iCjQQ6AEIMjAB#v=onepage&q=battle%20portugal%201476&f=false}}</ref>
 
En [[1478]] una flota castellana va ocupar [[Elmina|La Mina d'Or]], però els portuguesos aconseguiren derrotar-los a la [[batalla naval de Guinea]],<ref>{{ref-llibre |cognom=del Pulgar |nom=Hernando |títol=Crónica de los Señores Reyes Católicos Don Fernando y Doña Isabel de Castilla y de Aragón |editorial=Benito Monfort |any=1780}}</ref> i gràcies a l'or aconseguit amb aquesta victòria, el rei portuguès Alfons V va poder rellançar la guerra per terra contra Castella, on a més la notícia de la derrota va provocar desànim i crítiques a [[Ferran II d'Aragó]].
 
El [[Papa]] [[Sixt IV]] va decidir dissoldre la unió entre Joana i Alfons pel vincle de consanguinitat el [[1479]]. Pel Tractat d'Alcaçovas es posa fi a les hostilitats, [[Alfons V de Portugal]] renuncia al tron de Castella i s'acorda el casament de la infanta [[Isabel d'Aragó i de Castella|Isabel d'Aragó]] amb el príncep [[Alfons de Portugal]], fill del príncep [[Joan II de Portugal|Joan de Portugal]] i el casament de [[Joana la Beltraneja]] amb l'infant hereu dels Regnes de les [[Espanya|Espanyes]], [[Joan d'Aragó (príncep d'Astúries)|infant Joan d'Aragó]] o bé ingressar en un convent portuguès renunciant als seus drets i títols castellans. Joana la Beltraneja va escollir finalment aquesta última opció,<ref>{{ref-llibre |cognom=Du Hamel |nom=Victor Auguste |títol=Historia constitucional de la Monarquia española |pàgines=150 |editorial=Mellado |any=1848 |url=https://books.google.escat/books?id=1HVW5gzPE6MC&pg=PA150&dq=beltraneja+retirada+convento+santa+clara&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwi2rvnXmYbnAhUeBWMBHSvDDY0Q6AEIKDAA#v=onepage&q=beltraneja%20retirada%20convento%20santa%20clara&f=false}}</ref> restant reclosa fins a la seva mort el 1530. El resultat de la batalla naval de Guinea va ser probablement decisiu perquè Portugal obtingués un repartiment de l'Atlàntic molt favorable, i aconseguís el control exclusiu de tota Guinea, entre altres territoris atlàntics i el restabliment del domini portuguès a Cabo Verde.
 
== Referències ==