Guigó V d'Albon: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m neteja i estandardització de codi
Línia 2:
'''Guigó V d'Albon''' nascut vers el [[1125]], mort el [[29 de juliol]] de [[1162]] a [[Vizille]], va ser un [[Delfinat del Vienès|comte d'Albon]] de [[1142]] a [[1162]]. En el seu regnat, va agafar el títol de delfí del Vienès. Era fill de [[Guigó IV d'Albon]], delfí del Vienès, i Margarida de Macon.
 
A la mort del seu pare, Guigó V era massa jove per governar, i per això la seva mare Margarida va assegurar la regència fins a 1153. Només arribar a l'edat de portar les armes, Guigó va decidir venjar el seu pare anant a destrossar les terres del [[comte de Savoia]]. Com onze anys abans, va posar setge davant [[Montmélian]] però fou rebutjat per l'exèrcit de socors del comte [[Humbert III de Savoia]]. El bisbe de Grenoble, Hug II, va intervenir i es va acordar una pau honorable per als dos adversaris. El [[13 de gener]] de [[1155]], Guigó va reconèixer a [[Rivoli]] prop de [[Torí]] la sobirania feudal de l'[[Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic|emperador germànic]] [[Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic Barba-roja]] que a canvi li va confirmar la possessió de les terres que els precedents comtes d'Albon havien adquirit de manera litigiosa. Li va atorgar a més a més una mina de plata a Râme a l'Embrunès i el dret de batre moneda a Cézanne.
 
Heus aquí un extracte del diploma de l'emperador germànic oficialitzant aquest reconeixement de les possessions de Guigues: