György Lukács: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació Etiqueta: editor de codi 2017 |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 5:
'''György Lukács''' o '''Georg Lukács''' ([[Budapest]], [[Hongria]], [[13 d'abril]] de [[1885]] — [[4 de juny]] de [[1971]]) fou un filòsof [[marxisme|marxista]] i [[crítica literària|crític literari]] hongarès.
Nascut en una família de banquers [[jueu]]s, va estudiar a [[Budapest]], [[Berlín]] i [[Heidelberg]], on fou deixeble de [[Max Weber]] i conegué [[Ernst Bloch]]. Va ser membre del [[Partit Comunista Hongarès]] i fou comissari d'educació durant el govern de [[Béla Kun]] el 1919. Després s'exilià a Viena, on dirigí la revista ''Komunismus'', i el 1930 marxà a [[Moscou]]. El 1945 tornà a Hongria. Participà en la [[Revolució hongaresa de 1956]] i fou ministre de cultura del govern d'[[Imre Nagy]]; però després del fracàs fou deportat a [[Romania]]. El 1957 se li permeté de tornar, va fer una autocrítica i es mantingué fidel a la línia oficial del partit fins a la seva mort el 1971. Malgrat tot, la seva aportació filosòfica és obertament original i innovadora, lluny de les ortodòxies, i forma part, amb [[Antonio Gramsci]], [[Karl Korsch]], [[Ernst Bloch]] i d'altres, del grup de pensadors que feren del marxisme, al llarg del segle XX, un corrent de pensament viu i innovador.
El seu principal escrit filosoficopolític és ''[[Història i consciència de classe]]'' ([[1923]]), de gran influència en el pensament marxista. Les seves teories estètiques, fonamentalment sobre [[literatura]], es basen en un concepte [[Dialèctica|dialèctic]] de l'art relacionat estretament amb les contradiccions de la [[societat]]. La interpretació [[Humanisme|humanista]] del marxisme que fa Lukács es planteja com a reacció al determinisme econòmic. Intenta integrar les arrels subjectives hegelianes superant les limitacions del determinisme econòmic. Hegel, com a pensador exponent de l'[[idealisme]] alemany, incorpora a la dialèctica la dimensió de la subjectivitat.
| |||