Hector Berlioz: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
|||
Línia 29:
== Biografia ==
Berlioz va néixer a [[França]] a [[La Côte-Saint-André]],<ref name="oy">[http://home.earthlink.net/~oy/berlioz.htm Matthew B. Tepper]</ref> entre [[Lió]] i [[Grenoble]]. Va ser el segon dels sis fills -i el primer nen- del matrimoni format per un metge culte i respectable,<ref name="its">[http://www.its.caltech.edu/~tan/Berliozreq/ Caltech]</ref> i la filla d'un ric advocat i propietari rural. Després de completar els estudis a Grenoble per obtenir el batxillerat
de lletres i alternar-los amb una formació musical eminentment pràctica -va aprendre a tocar la [[flauta]], la [[guitarra]] i fins i tot el [[tambor]]<ref name="m3">[http://w3.rz-berlin.mpg.de/cmp/berlioz.html w3.rz-berlin.mpg.de]</ref>-, va marxar el [[1821]] a [[París]] amb la intenció primera d'estudiar [[medicina]],<ref name="nx">[http://www.naxos.com/composerinfo/99.htm Naxos Records]</ref> ciència per la qual no sentia la menor vocació. Berlioz va quedar horroritzat pel procés de dissecció i malgrat la desaprovació del seu pare, va abandonar la carrera per a estudiar música. Va assistir al [[Conservatori de París]], on va estudiar composició i [[òpera]].
[[Fitxer:Berlioz as a child.jpg|miniatura|Berlioz adolescent]]
Però hi va haver un altre fet que el va fer acabar de decidir a ser músic i només músic: l'audició d'''[[Iphigénie en Tauride (Gluck)|Iphigénie en Tauride]]'', de [[Gluck]]. Les relacions amb la seva família es van refredar per aquesta causa -el seu pare li va retirar la pensió diverses vegades per tornar a concedir-se-la d'altres tantes-, el que no li va impedir ampliar estudis musicals al Conservatori, amb [[Jean-François Lesueur]], i emprendre les primeres composicions: la [[cantata]] ''El cavall àrab'', l'òpera ''[[Estela]]'' i una escena sobre ''Beverley'', de Saurin. Així mateix, el 10 de juliol de [[1825]] va estrenar a l'església de San Roc una estrepitosa Missa que va obtenir èxit de públic i crítica.
Línia 58:
=== El Rèquiem ===
Llavors rebé l'encàrrec d'escriure un Rèquiem commemoratiu de la mort del mariscal Mortier, ocorreguda en l'atemptat de juliol de [[1835]] contra el rei [[Lluís Felip I de França|Lluís Felip]] que s'estrenà el 5 de desembre de [[1837]].
Linha 77 ⟶ 76:
Van tornar a París, però aviat van reprendre els viatges entre novembre de 1845 i abril de 1846 a [[Àustria]], [[Bohèmia]] i [[Hongria]]. Durant el viatge triomfal, Berlioz va compondre ''[[La Damnation de Faust]]''. Tanmateix, quan aquesta esplèndida llegenda dramàtica es va estrenar el 6 de desembre de [[1846]], París va tornar a amargar el compositor. Als seus quaranta-tres anys, Berlioz estava seriosament endeutat.
[[Fitxer:Berlioz choir.jpg|miniatura|esquerra|Berlioz dirigint de Gustave Doré, publicat en una revista còmica el 27 de juny de 1850]]
Potser fugint dels seus creditors va emprendre una llarga gira per [[Rússia]], seguida per una estada a [[Londres]]. Els èxits musicals i financers no el van ajudar a superar la crisi moral que passava. A l'estiu de [[1848]] va morir el seu pare. Amb el pensament posat en aquest esdeveniment, va escriure l'enigmàtica ''Marxa fúnebre'' per a l'última escena de ''Hamlet'', que quatre anys més tard va publicar conjuntament amb ''La mort d'Ofèlia'' i ''Meditació religiosa'', tríptic que va denominar ''[[Tristia]]''.
Va assistir a l'ascensió de [[Napoleó III]] i a la proclamació del [[Segon Imperi Francès|Segon Imperi]] ([[1852]]), i va
Linha 113 ⟶ 112:
=== Aportacions de Berlioz ===
Moltes són les aportacions musicals de Berlioz: utilització imaginativa de la forma musical típica del liberalisme, la «fantasia»; muntatge seqüencial de les parts d'una obra, amb recursos característics que després s'utilitzarien en la tècnica cinematogràfica, especialment el [[flaix back]] (records, somnis, passions); disposició espacial dels focus d'emissió musical, a la recerca d'un cosmos de sons procedents de tots els punts de l'esfera; inventiva tímbrica i gran riquesa en l'ús de les famílies instrumentals, amb àmplia gamma dinàmica i colorística; estil cerimonial, per al qual va inventar tot un ritual per la seva personal litúrgia.
Linha 128 ⟶ 126:
Irreductible a tota escola, la música de Berlioz és d'una gran originalitat. Tanmateix, malgrat els èxits considerables aconseguits a l'estranger, la seva obra ha continuat sent durant molt de temps desconeguda, fins i tot menyspreada, al seu propi país, si no tenim en compte certs extractes de ''[[La Damnation de Faust]]'' i és clar la ''[[Simfonia fantàstica]]''.
Va ser tanmateix rebuda amb afecte a [[Alemanya]], des de les primeres representacions de ''Les Troyens'' per [[Félix Mottl]] al final del {{segle|XIX}} fins a [[Rafael Kubelík]] que va ser l'artesà de la seva resurrecció en els [[anys 1960]]. Des de llavors, els alemanys han sabut organitzar a casa seva congressos sobre Berlioz, per exemple a Essen-Werden el juny de 2003, sota la iniciativa d'Hermann Hofer i Matthias Brzoska. Aquests últims anys, ''Les Troyens'' i ''[[Benvenuto Cellini (Berlioz)|Benvenuto Cellini]]'' han entrat en el repertori habitual de [[Dresden]], [[Leipzig]], [[Mannheim]], [[Hamburg (estat)|Hamburg]], [[Dortmund]], [[Düsseldorf]] i [[Gelsenkirchen]].
A França, sota la direcció de Sergé Baudo, [[Lió]] va acollir durant aproximadament deu anys el festival internacional Hector Berlioz. El Festival Berlioz prossegueix d'ara endavant a La Côte Saint-André (Isère), la seva ciutat natal. Igualment, ''Les Troyens'' va ser l'obra lírica representada en el moment de la inauguració de l'[[Opéra Bastille]] a [[París]] el març de [[1990]].
| |||