Dialèctica de la Il·lustració: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços a Google Llibres en català
m canvis lingüístics menors
Línia 17:
En aquest llibre, Adorno i Jorkheimer van tractar molts termes però un dels més importants va ser el [[kitsch]].Tot i que el terme [[Kitsch]] s'utilitzava des de fa molts anys, va ser Adorno qui va obrir oficialment el debat sobre l'anàlisi filosòfica d'aquest. Theodor Adorno va denunciar la falsedat del que es té com a «cultura de masses» a través d'una sèrie d'assajos publicats en el volum Dialèctica de la il·lustració. El que porta com a títol «La [[indústria cultural]]» ens revela amb major nitidesa les arrels del [[kitsch]] com a concepte despectiu. Però on va tractar el tema de forma exclusiva va ser al seu text anomenat Kitsch, escrit en 1930 i publicat posteriorment. Ho interpretava dins de l'anomenada indústria cultural, on l'[[art]], que ha de ser subjectiu, canviant i en contra de l'estructura del poder, és controlat i planejat per necessitats de [[mercat]] i és donat a un poble passiu. Allò que comercialitza no canvia i és incoherent. Només serveix per proporcionar [[oci]].
 
"El [[Kitsch]] o cursilería és alló bell menys la seva contrapart lletja. Per tant, el [[Kitsch]], la bellesa purificada, es torna vulnerable a un tabú estétic que, en nom de la bellesa, declara el Kitch com a lleig. El [[Kitsch]] es una parodia de catársiscatarsi, on es torna impossible traçar una línealínia entre allò que esés verdaderaveritable ficció [[Estètica|estética]] (art) i alló que esés merament brossa sentimental (Kitsch)”.
 
<ref>{{Ref-llibre|cognom=THEODOR/ HORKHEIMER|nom=W. Adorno /Max|títol=DIALÉCTICA DE LA ILUSTRACIÓN|url=http://www.um.es/tic/LECTURAS%20FCI-I/FCI-I%20tema%204%20texto%20c%201.pdf|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>