Hieró I: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
m neteja i estandardització de codi
Línia 5:
Era fill de [[Dinòmenes de Gela|Dinòmenes]] i germà de [[Geló I]] al que va succeir el [[478 aC]]. Abans de pujar al poder va donar suport al seu germà en diverses guerres i va tenir part important a la [[Batalla d'Himera (480 aC)|gran victòria d'Himera]] sobre els cartaginesos.
 
[[Diodor de Sicília]] diu que fou designat successor pel mateix Geló I, encara que se sap que Geló tenia un fill que era infant a la seva mort. Probablement Hieró va ser designat regent inicialment però a la pràctica fou sobirà.
 
El seu govern fou més tirànic que el del seu germà.
Línia 15:
El [[474 aC]] els [[etruscs]] van atacar [[Cumes]] i altres colònies gregues a [[Campània]] i els grecs van demanar ajut a Hieró que va aconseguir una gran victòria naval sobre els etruscs a [[Cumes]], victòria que va trencar el poder naval etrusc. Fou segurament poc després quan va enviar una colònia a l'illa ''Pithecusa'' ([[Ischia]]).
 
A la mort de Teró d'Agrigent el [[472 aC]] el seu fill Trasideu va entrar en guerra amb Siracusa, però fou derrotat en una batalla que va acabar amb l'enderrocament del tirà i l'entesa amb el govern que el va substituir.
 
Com a tirà va exercir un fort control sobre el poble i va disposar de nombrosos espies; fou lliberal en la protecció als artistes i a la seva cort hi van anar molts poetes i filòsofs del seu temps entre els quals [[Èsquil]], [[Píndar]], [[Baquílides]], [[Xenòfanes de Colofó]], [[Epicarm]] i [[Simònides de Ceos]]. Fou amic de la magnificència que va fer notar tant a les ofrenes a [[Delfos (ciutat)|Delfos]], com als diversos jocs als que va estar present, entre altres esdeveniments.