Huon de Bordeus: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 3:
==Resum de l'argument==
La cançó de gesta està protagonitzada per Huon o Huelin, anomenat indistintament pels dos noms al llarg del text segons les conveniències de mètrica i rima; els dos noms són diminutius d'Hug.
Carlemany, ja ancià, envia un missatge als germans Huon i Girart, fills del difunt duc Seguin de Bordeus i que estan sota la tutela de la seva mare, perquè es presentin a París a retre-li homenatge. El traidor Amaurí els embosca en el camí, juntament amb Charlot, fill de Carlemany, i Huon mata Charlot, sense reconèixer-lo. Amaurí els acusa però Huon es defensa al·legant que només s'ha defensat i no ha reconegut el seu agressor. En el duel judicial que segueix, Huon mata Amaurí demostrant així la seva innocència, però Carlemany anuncia que només el perdonarà si fa una sèrie de gestes extraordinàries: presentar-se a l'emir de Babilònia, matar el seu millor guerrer, besar la seva filla tres cops i tornar amb els pèls de la barba i tres dents de l'emir. El germà Girart es queda governant Bordeus i Huon emprèn l'aventura.
Després de passar per Roma i Jerusalem, creua el regne d'Oberon, un nan mag que li promet ajuda si compleix les seves condicions i li regala alguns objectes màgics, entre ells una copa que s'omple màgicament de vi, però només per a un home honest i no per a un traïdor, i un corn que Huon només pot tocar en cas de necessitat i que farà que Oberon es presenti màgicament tot seguit per ajudar-lo. Huon té diverses aventures i desobeeix dues vegades Oberon sobre el camí que ha de prendre. Al final, Malabron, un home d'Oberon convertit en home-peix, l'ajuda a creuar el Mar Roig (tot sol i sense ajuda de cap cristià, com li havien imposat). Huon arriba a Babilònia, mata un guerrer i besa la filla de l'emir, Esclarmonda, però és fet presoner. Li prenen el corn i no pot avisar Oberon, però Esclarmonda se n'ha enamorat i l'ajuda. Finalment, amb ajuda d'Oberon i amb l'arribada dels seus companys, aconsegueix els seus objectius: mata l'emir i se n'endú els pèls i les dents.
Línia 14:
==Comentari==
La trama de la narració es pot basar en un comte de Bordeus anomenat realment Seguí ([[Seguí II]]) del segle IX i que tenia un fill anomenat Hug. I la figura de Charlot es basa en [[Carles l'Infant]], fill de Carles el Calb, que va morir en unes circumstàncies similars: en una caçera féu veure que emboscava els seus acompanyants i un d'aquests, Auboin, creient-se atacat de veritat, el va ferir i Carles acabà morint al cap d'un temps de les ferides rebudes.
▲La trama de la narració es pot basar en un comte de Bordeus anomenat realment Seguí ([[Seguí II]]) del segle IX i que tenia un fill anomenat Hug. I la figura de Charlot es basa en [[Carles l'Infant]], fill de Carles el Calb, que va morir en unes circumstàncies similars: en una caçera féu veure que emboscava els seus acompanyants i un d'aquests, Auboin, creient-se atacat de veritat, el va ferir i Carles acabà morint al cap d'un temps de les ferides rebudes.
Però la innovació més important de la cançó és tot l'episodi central, amb la figura del rei de les fades Oberon. Per a aquesta figura, presentada en la cançó com a fill de [[Juli Cèsar]] i la fada [[Morgana]], nan però d'una gran bellesa, amb poders màgics (coneix els pensaments, es pot traslladar màgicament, pot decidir el dia de la seva mort) i posseïdor d'objectes màgics (el corn, la copa), s'han buscat antecedents en les tradicions cèltiques i germàniques.
| |||