Imaginari col·lectiu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu caràcters de control Unicode |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 8:
* El personatge representat a la pantalla, és a dir, el divo. Es refereix bàsicament a la vida professional del personatge.
* La vida personal del personatge projectada pels mitjans de comunicació.
Per primer cop el públic s'identifica amb una persona en concret. El que ocorre és que com està projectat al cinema, a la premsa, a les fotografies, a les entrevistes de ràdio o a la televisió, a aquesta determinada projecció, Morin en diu que és una projecció imaginària. És una projecció meitat real perquè la sentim i meitat imaginària perquè prové de la Indústria Cultural.
Aquestes projeccions dels divins van acabar sent produïdes per l’[[Star system|Star System]], el qual volia crear més models com els divins ja coneguts i admirats pel públic. Però una qüestió important, era que el mateix públic amb el grau d’acceptació que mostraven anaven modelant els divins.
Edgar Morin afegeix que la Indústria Cultural és la que genera, mitjançant aquestes projeccions, un imaginari col·lectiu generacional. Gran part dels records que tenim emmagatzemats a la nostra memòria emotiva els hem viscut gràcies a la Indústria Cultural. Aquest record el tenim tots aquells que hem viscut un determinat temps i hem vist i viscut les coses del seu temps. Els desitjos els projectem mitjançant allò que hem vist. Per exemple, Harry Potter ha generat un Imaginari Col·lectiu molt gran, i ha proveït gratament a la indústria editorial. El més important és que la Indústria Cultural es posa al servei de l'Imaginari Col·lectiu i no a la inversa.
| |||