Incendi del Reichstag: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 8:
|resultat = [[Decret de l'Incendi del Reichstag]]
}}
L''''incendi del [[Reichstag]]''', un moment crucial en la història de l'[[Tercer Reich|Alemanya nazi]] va començar a les 9.14 de la tarda del [[27 de febrer]] de [[1933]], quan els bombers de Berlín van rebre l'alarma informant que el [[Reichstag]] estava en flames.
La investigació inicial i els [[nazi]]s van acusar el [[comunista]] [[Països Baixos|neerlandès]] [[Marinus Van der Lubbe]] d'haver-lo perpetrat, però pòstumament la justícia alemanya va commutar la sentència per vuit anys de presó i posteriorment la mateixa va ser derogada pel govern democràtic alemany vigent l'any [[2008]].<ref>{{ref-web|url=http://actualidad.terra.es/nacional/articulo/derogada_reichstag_sentencia_anarquista_ejecutado_2169675.htm|títol=Derogada sentencia contra anarquista ejecutado por incendio Reichstag en 1933|editor=Terra|llengua=castellà|arxiuurl=https://archive.is/kv7K|arxiudata=2012-06-29}}</ref> Actualment, la qüestió de l'autoria no ha pogut ser totalment aclarida pels historiadors, però, políticament, els grans beneficiats del succés van ser els mateixos nazis.<ref>{{ref-web|url=http://www.elpais.com/articulo/internacional/dia/democracia/alemana/fue/pasto/llamas/elpepuint/20080227elpepuint_14/Tes|títol=El día en que la democracia alemana fue pasto de las llamas|editor=[[El País]]|data=27/02/2008|llengua=castellà}}</ref>
Línia 26:
== Conseqüències ==
El govern va reaccionar amb el [[Decret de l'Incendi del Reichstag]] l'endemà, que suspenia els drets civils bàsics, iniciant el que s'anomena ''[[Gleichschaltung]]'', el procés mitjançant el qual es van suspendre les garanties democràtiques de la [[constitució de Weimar]]. D'acord amb el decret, el [[KPD]] (Partit Comunista Alemany) i altres partits es van il·legalitzar, i els funcionaris i diputats comunistes van ser arrestats i enviats a [[camps de concentració]] o morts, escapçant l'organització. Lentament, només l'[[NSDAP]] i les seves organitzacions satèl·lits romangueren legals en el nou sistema.
[[Fitxer:Bundesarchiv Bild 146-1977-148-19A, Berlin, Reichstagsbrand.jpg|miniatura|esquerra|El [[Reichstag]] el matí següent de l'incendi]]
L'incendi es va produir sis dies abans de les eleccions avançades, que va guanyar l'[[NSDAP]] amb un 43,9% dels vots, i continuava sent el partit més gran a la cambra, però no prou per a assegurar la majoria absoluta, de manera que es va mantenir la coalició amb el [[DNVP]]. Com els nazis no van obtenir la majoria absoluta, el govern de [[Adolf Hitler|Hitler]] es va enfrontar a la cambra presentant la [[Llei de Capacitació]], que permetia al govern l'aprovació de lleis sense la participació del parlament durant quatre anys. Com la llei necessitava un suport de dos terços de la cambra, [[Ludwig Kaas]], del Partit Catòlic de Centre va votar a favor amb la promesa verbal que el mateix partit i els acords amb l'[[Església catòlica]] es mantindrien. Els partits de dretes ho veien com la consumació de la dictadura –en aquest cas, civil– que tant havien desitjat, però no podien preveure la nazificació i el règim totalitari que s'estava dibuixant.
| |||