Veddah: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina enllaços superflus a articles d'anys
Línia 5:
Originalment els wanniyala-aetto eren [[Societat caçadora-recol·lectora|caçadors-recol·lectors.]] Utilitzaven arcs i fletxes en la cacera, recol·lectaven les plantes silvestres i mel. Després molts wanniyala-eetto també van practicar l'horticultura itinerant; obren camps a la selva amb el mètode de tala i crema, anomenat ''chena'' a Sri Lanka. En la costa de l'est practiquen àdhuc la pesca.
 
El [[1950]], el Govern de Sri Lanka va obrir el seu territori als colons singalalesos. Els boscos van ser arrasats, els terrenys de caça inundats i milers de colons van anar a instal·lar-se a la zona. El [[1983]], l'últim refugi forestal del wanniyala-eetto va ser convertit en parc nacional de ''Maduru Oya'' i es va desplaçar forzadamente als seus habitants a llogarets, amb la prohibició de tornar al bosc sense autorització.
[[Fitxer:Veddah_girl.jpg|miniatura|esquerra|Nena vedda en una escola de Dambana, districte de Badulla, província de Raïm.]]
Diferents observadors afirmen que els wanniyala-aetto i especialment la seva cultura, estan desapareixent. Les restriccions legals sobre el [[bosc]], i després la guerra civil, han interromput les seves formes tradicionals de vida. A més, la seva assimilació cultural amb altres poblacions locals s'ha produït durant molt temps. Molts camperols pobres singalesos o tàmils són ara considerats com "veddes" pels seus compatriotes. Els matrimonis mixts entre "veddes" i singalesos són molt freqüents. Els wanniyala-aetto han adoptat la llengua dels seus veïns: al sud-est de Sri Lanka, especialment en l'entorn de Bintenne a la província d'Uva i també en el districte del nord o [[Anuradhapura]] han adoptat la llengua singalesa. A les àrees costaneres de la província de l'est, sobretot entre Batticaloa i Trincomalee es troben grups que parlen tàmil.