Isabel Clara Eugènia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula persona
m neteja i estandardització de codi
Línia 27:
 
== Successió a França ==
El [[2 d'agost]] de [[1598]] morí assassinat el rei [[Enric III de França]]. Llavors Felip II realitzà tot un seguit de gestions polítiques, reclamant la [[corona de França]] per a la seva filla Isabel Clara Eugènia com a neboda del rei mort. Aquests drets successoris també foren reclamats per [[Enric III de Navarra]], renebot del rei [[Francesc I de França]].
 
La vigència de la [[Llei Sàlica]] a França, la renúncia d'Isabel de Valois, germana del rei mort, en el moment del seu casament amb el rei castellà, i les gestions de Felip II, un rei estranger, provocaren l'efecte contrari d'unir els [[catòlics]] i els [[hugonots]] francesos sota un sobirà estranger, per la qual cosa Enric III de Navarra, francès d'origen, fou designat rei de França amb el nom d'[[Enric IV de França]].
Línia 33:
== Governadora dels Països Baixos ==
[[Fitxer:Isabella Clara Eugenia as a nun.jpg|esquerra|miniatura|Isabel Clara Eugènia d'Habsburg com a monja, de [[Rubens]] (1625) ]]
El [[1596]] el seu futur espòs havia estat designat pel rei castellà [[Governador dels Països Baixos]], càrrec que ella exercí conjuntament amb el seu marit a partir del seu casament. Aquests nomenaments intentaren resoldre el problema generat per la insurrecció dels [[Països Baixos]] que havia donat lloc a la [[Guerra dels Vuitanta Anys]].
 
El [[1621]], a la mort del seu espòs, Isabel Clara Eugènia continuà exercint de Governadora per desig exprés del seu nebot [[Felip IV de Castella]]. Durant el temps que va estar al càrrec de governadora alternà èxits, com la [[Batalla de Breda]] el [[1625]], o fracassos com els de [['s-Hertogenbosch]] el [[1629]] i [[Batalla de Maastricht|Maastricht]] el [[1632]]. En aquesta època, la de més esplendor de l'[[barroc|art barroc]], Isabel Clara Eugènia s'envoltà, en la seva cort de Brussel·les, d'[[artista|artistes]] com [[Rubens]] o [[Pieter Brueghel el Vell|Brueghel]], el primer dels quals posteriorment es traslladà fins a la cort de [[Felip IV de Castella]].