Llac Van: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants
m Enllaços a Google Llibres en català
Línia 3:
El '''llac Van''' (en [[turc]], ''Van Gölü''; en [[armeni]], Վանա լիճ, ''Bznuniats'') és un [[llac alcalí]] i el [[llac]] més gran de [[Turquia]], situat a la part oriental del país. És salat i d'origen volcànic, i rep nombrosos rius i rierols de les muntanyes de la rodalia.
 
Fa 120&nbsp;km de llarg i 80 d'ample i té una superfície de 3.754&nbsp;km².<ref>{{Ref-llibre |cognom=Melvin |nom=J.L. |títol=Evaporites, Petroleum and Mineral Resources |url= https://books.google.escat/books?id=ZTo-AANipecC&pg=PA361&dq=Lake+Van+turkey&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjJ7fuc1InKAhWCWBQKHTAMBvQQ6AEIJDAB#v=onepage&q=Lake%20Van%20turkey&f=false |llengua=anglès | editorial=Elsevier |data=1991 |pàgines=361 |isbn=0080869645}}</ref> i té una fondària màxima de 451m, el que fa un volum d'aigua de poc més de 600&nbsp;km3. És a 1.640 metres sobre el nivell del mar. El llac és lleument salí, amb el 22% i un [[pH]] de 9,55 i roman lliure de [[gel]] durant l'[[hivern]].
 
== Història ==
El llac Van fou el centre del Regne d'[[Urartu]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Scolnic |nom=Benjamin Edidin |títol=If the Egyptians Drowned in the Red Sea where are Pharaoh's Chariots? |url= https://books.google.escat/books?id=1afWPqclgHYC&pg=PA29&dq=Urartu+lake+van&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjUy6Dq2YnKAhXH6RQKHdOoAkAQ6AEIHjAA#v=onepage&q=Urartu%20lake%20van&f=false |llengua=anglès | editorial=University Press of America |data=2005 |pàgines=29 |isbn=0761831479}}</ref> La capital del regne, [[Tushpa]], es trobava gairebé al lloc que ocupa actualment la ciutat de [[Van]]. En una de les seves illes, l'[[Althamar]], s'hi va construir un monestir.
 
La regió va pertànyer principalment als [[Bznuni]], [[Reixtuní]] i [[Artsruní]]. Aquests darrers en van obtenir la major part i hi van establir el principat de [[Vaspurakan]] (regne el [[908]]), que comprenia tota la part a l'est del llac, que després fou [[Imperi Romà d'Orient]] ([[1022]]), fins al domini [[seljúcida]] vers el [[1070]], passant posteriorment a mans de l'[[Imperi Otomà]].