Vakhtang I Cap de Llop: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula persona
m Complement directe
Línia 23:
Als anys setanta el ''pitiakhch'' (representant del xa) del Baix Kartli ([[Gogarene]]), Varsken, es va convertir al [[mazdeisme]] i tot i l'oposició de la seva dona Chuchanik Mamikonian (filla de Vardan Mamikonian general d'[[Armènia]]) a la que va fer matar per no voler seguir-lo, ell va seguir amb els seus plans.<ref>Chouchanik és considerada màrtir de l'església ortodoxa georgiana i una de les primeres màrtirs armènies del seu temps</ref> Altres nobles van fer el mateix i Varsken va esdevenir el cap del partit pro persa. El rei va buscar el suport de l'església i va destituir bisbes per crear-ne de nous. S'enfrontà a l'arquebisbe Miquel, que en una visita del rei a l'església de l'arquebisbe, aquest gosà de pegar-li. Vakhtang el va enviar a Constantinoble per ser jutjat per un tribunal eclesiàstic (serà tancat a un monestir), i demanà l'autonomia de l'església d'Ibèria a Constantinoble, que envià a Geòrgia a Petros, el primer ''[[katholikós]]'', consagrat pel [[patriarca d'Antioquia]], i que va estar en bona relació amb el rei. Un col·lega de Petros o Petré, Samuel, va ser nomenat bisbe de Mskhetha, i 12 bisbes més van ser nomenats per tot el regne, tots fidels del rei. Als 6 o 7 bisbats en funcionament se'n van afegir una vintena més. Assegurat aquest front, Vakhtang començà a preparar la guerra contra Pèrsia per la independència.
 
Abans de la rebel·lió les possessions dels nobles fidels a Pèrsia foren atacades. Varsken fou assassinat el [[482]]. Llavors Vakhtang va atacar alsels destacaments perses al país i els va obligar a retirar-se. Albània i Armènia es van sumar a la rebel·lió. Pèrsia estava ocupada a les lluites a l'Àsia central i no podia respondre ràpidament. El [[483]] els perses van enviar dos exèrcits; Vakhtang va passar a Armènia per reunir-se amb les forces aliades, però l'ajuda que esperava dels huns no va arribar (només 300 guerrers). Tot i així Vahan Mamikonian cap dels armenis, va derrotar els perses a Nerschapat, i va ajuntar les seves forces amb les del rei d'Ibèria. El perses es van presentar per donar batalla a la Vall de Tcharmani, i allí una part de l'exèrcit de Vakhtang i de Mamikonian va desertar, i el general persa Mihran va guanyar la batalla de la qual després no va poder treure profit, en ser cridat pel xa. El [[484]] un exèrcit persa dirigit per Zarmihr Hazaravukht marxà cap a Ibèria per capturar a Vakhtang. Els perses foren ben acollits per la noblesa d'Ibèria. Vakhtang va fugir cap a [[Egrissi]] ([[Lazika]])
 
Però mentrestant la situació va empitjorar a Armènia i Vahan Mamikonian va haver de ser reconegut ''marzban''. El poder reial a Albània va haver de ser restaurat i Vakhtang va poder retornar a Ibèria. Va decidir establir la capital a [[Tblisi]] (que vol dir Vila Calenta), triada pel rei, i al seu testament deixarà encàrrec al seu fill i successor Datxi, que n'acabés la construcció i en fes el trasllat definitiu.