Jean-Baptiste Kléber: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: editor de codi 2017 |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 4:
Era fill d'un ''paleta'', i s'educà al costat d'un sacerdot parent seu que l'envia a estudiar arquitectura, part d'elles a París, però la seva oportuna assistència a dos nobles alemanys en una baralla de taverna va fer que li procuressin una plaça a l'escola militar de Munic. Va obtenir un lloc d'oficial menor en l'exèrcit austríac, però va renunciar a aquest en 1783, ja que el seu origen plebeu li impedia fer carrera a Àustria.<ref name="Kléber">{{format ref}} https://es.wikipedia.org/wiki/Jean_Baptiste_Kléber</ref>
El 1785 fou nomenat inspector d'edificis públics a [[Belfort]] ([[Borgonya-Franc Comtat]]). La [[Revolució Francesa|Revolució]] el va fer tornar a l'exercit, i es distingí en el setge de Magúncia. General de brigada el 1793, va ser enviat a l'exercit de La Rochele i ferit en el combat de Torfou. L'any següent ascendí a general de divisió i va combatre contra els ''vendeans'' en la [[Revolta de La Vendée]]; després passà l'exercit del Sambre i Meuse, on es mostrà general tan hàbil com valent, contribuint brillantment a les victòries de Charleroi i de Fleurs. Després se'l destinà a l'exercit del Rin i l'hivern de 1794 dirigí el setge de Magúncia, d'on tornà a França per encarregar-se interinament del comandament de l'exercit del Sambre i Meuse. Passà el Rin el [[6 de setembre]] de 1795 i continuà el setge de Magúncia.
El [[8 de desembre]] de 1795 se li confià el comandament de la plaça d'Estrasburg i el maig següent rebé el de l'ala esquerra de l'exercit del Sambre i Meuse. El [[19 de juny]] refusà a Uckerath un violent atac del general austríac Paul Kray; el [[16 de juliol]] s'apoderà de [[Frankfurt del Main|Frankfurt]]; el [[4 d'agost]] de Bamberg i el [[7 de juliol|7]] derrotà els imperials a Forchheim.
Després d'haver presentat diverses vegades la dimissió, li fou acceptada el [[2 de febrer]] de 1797, i es retirà a Estrasburg, però el [[12 de gener]] de 1798 fou cridat per comandar una divisió de l'exercit d'Anglaterra. El maig següent acompanyà Bonaparte a Egipte i amb prou feines desembarcat s'encarregà del setge d'Alexandria, sent ferit greument en aquestes operacions. Més tard acompanyà Bonaparte a Síria, on tingué la major participació en totes les victòries, especialment en refusar els mamelucs quan atacaren el Mont Tabor.
En abandonar Napoleó secretament Egipte, deixà a Kléber com a successor seu ([[21 d'agost]] de 1799), càrrec ben difícil i ingrat en aquelles circumstancies. En efecte, poc temps després tingué de negociar amb els anglesos la evacuació d'Egipte, signant amb l'almirall [[William Sidney Smith|William Sidney]] el ''Conveni d'El Arich'' ([[24 de gener]], de 1800); però quan es disposava abandonar El Caire, rebé una carta de l'almirall [[George Keith Elphinstone|Keith]], informant-lo que el Govern anglès no ratificava el Conveni sinó amb la condició de que s'entregués presoner. indignat davant aquest incompliment de paraula, va fer publicar la carta i decidí a l'exercit a marxar contra els turcs, derrotant-los per complet a Helipolis el [[20 de març]] de 1800. Després signà un tractat d'aliança amb [[Murad Bey]] i recuperà El Caire, on havia esclatat una revolta.
| |||