Pel·lícula de 35 mm: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants |
m Enllaços a Google Llibres en català |
||
Línia 13:
Amb l'aparició de la pel·lícula flexible, [[Thomas Alva Edison]] ràpidament va començar a treballar en la seva invenció, el [[Kinetoscopi]], el qual va ser exhibit per primera vegada a l'Institut d'Art i Ciència de Brooklyn a [[9 de maig]] de [[1893]].<ref>Robinson, David (1997). '' Des peepshow fins al palau: El naixement del cinema americà ''. New York and Chichester, West Sussex: Columbia University Press; pp. 39-40. {{ISBN|0-231-10338-7}}</ref> El kinetoscopi era un sistema de projecció seqüencial planejat per a ser vist per una persona a la vegada.<ref name="hone">'' Kodak Motion Picture Film (H1) '' (4th ed). Eastman Kodak Company. {{ISBN|0-87985-477-4}}</ref> Edison, juntament amb el seu assistent WKL Dickson, va continuar amb el seu treball i va inventar el [[Kinetoscopi#Kinetofono|Kinetófono]], el qual combinava el Kinetoscopi amb el cilindre d'Edison, el [[fonògraf]].
Inicialment, el cel·luloide que la ''[[Blair Camera Co.]]'' proporcionava a Edison era de 40mm, i era en els laboratoris d'aquest on es retallava fins als 35mm necessaris.<ref>{{Ref-web|url=https://archive.org/stream/journalofsociety21socirich#page/434/mode/2up|títol=Journal of the Society of Motion Picture Engineers|consulta=2016-12-01|editor=archive.org}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Fullerton|nom=John|cognom2=Söderbergh-Widding|nom2=Astrid|cognom3=institutionen|nom3=Stockholms universitet Filmvetenskapliga|títol=Moving Images: From Edison to the Webcam|url=https://books.google.
Com que el cel·luloide era proporcionat als cineastes sense perforar, van sorgir diferents formats de perforació a l'època: tal és el cas dels [[Germans Lumière|Lumière]], que van proposar una perforació central, que es trobava entre els fotogrames. No obstant, Edison es va encarregar d'estandarditzar el seu format per mitjà del [[Motion Picture Parents Company]].
|