Porró: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants |
m Enllaços a Google Llibres en català |
||
Línia 9:
[[Fitxer:Hércules_e_Télefo_-_afresco_romano_-_Herculano.jpg|miniatura|Fresc d'Herculà]]
El mot ''porró'' podria venir del llatí ''pŏrrum'', és a dir, l'all porro, amb el sufix ''-ōne'', per la semblança de la forma del bull del [[porro]] amb el cos del recipient.<ref name=dico>[http://dcvb.iecat.net/default.asp Diccionari català-valencià-balear]</ref>
En suport d'aquesta teoria, William Fordyce esmenta el 1809 que hi ha escenes dels frescos d'[[Herculà]] on hom hi pot veure personatges que beuen com els pagesos catalans.<ref name="Mavor1809">{{ref-llibre|autor=William Fordyce Mavor|títol=A General Collection of Voyages and Travels from the Discovery of America to Commencement of the Nineteenth Century|url=https://books.google.
Una variant dialectal posterior, ''porro'', pot haver estat creada per una voluntat d'eliminar el sufix -ó interpretat com a marca de diminutiu.<ref name=dico/>
Línia 17:
L'origen del porró és almenys medieval i ja se'n fa esment en obres com ''[[Espill de Jaume Roig|L'espill]]''<ref>"En un porró / aygua beureu" ''L'Espill'', de Jaume Roig, cap a l'any 1470</ref> de [[Jaume Roig]]. Antigament es deia meitadella. Abans es feien de [[terrissa]].
Apareix esmentat als documents borjans d'Alexandre VI de 1493 (Chabàs):''"dues escudelles trencades e un porró"''<ref name="Colon2003">{{ref-llibre|autor=Germà Colon|títol=De Ramon Llull al Diccionari de Fabra: acostament lingüístic als monuments de les lletres catalanes|url=https://books.google.
Al 2011 el diari espanyol ''ABC'' a l'article: "Diez inventos españoles que pasaron a la historia" l'esmenta com un invent català.<ref name="ABC">[http://www.abc.es/20111129/medios-redes/abci-diez-inventos-espanoles-201111290947.html Diez inventos españoles que pasaron a la historia]</ref>
Línia 30:
Cita del segle XIX:
{{cita|Si lo porró deus alçar, guarda't bé de xerricar (original amb grafia per-fabriana "Si li lo porró deus alsar guardat be de xarricar"''<ref name="Romà1855">{{ref-llibre|autor=Narcís Fages i de Romà|títol=Reglas de urbanitat ó bona criansa, estil de contas familiars y cristianos oracións al no dels cultivadors ...|url=https://books.google.
== Tipologia ==
Línia 39:
== Mesura de capacitat ==
{{Infotaula d'unitat}}
Als Països Catalans, abans de ser adoptat el [[litre]] com a unitat de mesura de volum, sobretot de líquids, hom emprava el nom de recipients de mida coneguda com per exemple [[càntir]]s o cànters ([[País valencià]]), botelles ([[Catalunya del Nord]]) o borratxel·los ([[Balears]]). A [[Catalunya]] es feia servir el porró per a mesurar quantitats de [[vi]] i de [[llet]]. Així ho fa el receptari ''[[La cuynera catalana]]'', on les quantitats de massa sòlida s'expressen en [[Unça (massa)|unces]] i [[Lliura (unitat de massa)|lliures]]. Un porró feia sempre la mateixa mesura, per bé que aquesta variava en algunes localitats. Hi ha texts farmacèutics castellans en què es parla de la "mitadella"<ref name="JUANICH1836">{{ref-llibre|autor=Francisco JUANICH|títol=Tratado elemental de materia médica externa|url=https://books.google.
Actualment els porrons es fan de mides que corresponen a divisors rodons del litre, generalment són de mig litre, de tres quarts (capacitat d'una ampolla de vi estàndard) o d'un litre.
Línia 57:
=== Balls i danses ===
En una dansa tradicional que s'havia ballat a [[Sant Feliu de Torelló]], anomenada ball del porró, un home amb un porró ple de vi balla amb una dona que du una gran coca. La parella sola ballava travessant la plaça i, al final, l'home tallava un tall de coca, se'l menjava i en acabat feia un glop de vi. Seguidament, continuava el ball amb una altra dona que duia una altra coca, i així indefinidament fins que el porró queia i es trencava.<ref>[http://books.google.
=== Llengua ===
* Dita popular: ''Biberó de criatura, porró de vell''
Línia 66:
El 1809 William Fordyce conta que els pagesos catalans beuen d'aquesta manera i que ja l'havia vista en uns frescos d'Herculà.<ref name="Mavor1809" />
El 1903 el porró és esmentat a les Memòries de la Société Bourguignonne de Géographie et d'Histoire de la manera següent'':"La traditionnelle catalane, en castillan porron, remplie d'un vin noir très fort et sentant la peau de bouc, préside au milieu des plats"''<ref name="Dijon1903">{{ref-llibre|autor=Société Bourguignonne de Géographie et d'Histoire, Dijon|títol=Mémoires de la Société Bourguignonne de Géographie et d'Histoire|url=https://books.google.
El 1918 l'escriptor espanyol Pío Baroja escriu al Tablado de Arlequín: ''Un catalán de aquellos se encara con nosotros a decirnos que beber en porrón es más limpio que beber en vaso, y que si nos reímos del porrón, no sabemos lo que nos hacemos''.
<ref name="Baroja1918">{{ref-llibre|autor=Pío Baroja|títol=Las horas solitarias: notas de un aprendiz de psicólogo|url=https://books.google.
Al llibre ''[[Homenatge a Catalunya]],'' [[George Orwell]] descriu el porró així:
| |||