Joan Balart i Armengol: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Enllaços externs: enllaços trencats |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Joan Balart i Armengol''' ([[Sabadell]], [[22 de novembre]] de [[1882]] - [[17 de desembre]] de [[1960]])<ref>{{ref-web|autor=[[Fundació Josep Irla]]|url=https://memoriaesquerra.cat/biografies/balart-armengol-joan|títol=Joan Balart i Armengol|consulta=13 de març de 2013|obra=|editor=|data=|llengua=}}</ref> fou un industrial [[Metal·lúrgia|metal·lúrgic]], [[inventor]] i polític català.
== Biografia ==
Línia 7:
El [[1905]] fou escollit regidor de l'[[Ajuntament de Sabadell]] per la [[Unió Republicana (1903)|Unió Republicana]]. L'any següent, amb 24 anys, inicià les activitats empresarials en el ram de la [[metal·lúrgia]] creant un taller de rebobinat de motors i electricitat, el qual seria l'origen de l'empresa [[Balart-Begesa]]. També fou un innovador industrial en la tasca dels flequers i construí la primera màquina de pastar farina del ram de la [[panificació]]. El mateix any fou vocal del Centre Lírich-Dramàtich i el 1925 fou bibliotecari de l'[[Associació d'Obrers i Empleats Municipals de Sabadell]]. També va treballar en la fabricació de molins.
Políticament, milità al Casal Català d'Esquerres de Sabadell (ERC). Com a membre del [[Círcol Republicà Federal]] es va adherir a [[Esquerra Republicana de Catalunya]] un cop proclamada la [[Segona República Espanyola]]. El 1932 fou nomenat tinent d'alcalde de [[Sabadell]] i elegit diputat al [[Parlament de Catalunya]] en les [[eleccions al Parlament de Catalunya de 1932|eleccions de 1932]]. Formà part de la Comissió permanent de Pressupostos i de la Comissió d'Actes, col·laborant amb [[Josep Tarradellas i Joan]].
Durant la [[guerra civil espanyola]] les seves empreses van patir molts danys. El juny de 1937 fou membre de la Delegació de Catalunya de la Subsecretaria d'Armament i Municions del [[Ministeri de Defensa d'Espanya]], creada per [[Indalecio Prieto]]. L'octubre de 1937 fou vicepresident de la Comissió d'Indústries de Guerra, creada pel Ministeri de Defensa.
En acabar la guera el 1939 s'exilià a [[Montpeller]] i d'aquí a [[Mèxic]]. Allí va donar suport als ''[[nens de Morelia]]'' i defensà la vigència de l'[[estatut de Núria]] i del govern de la [[Generalitat de Catalunya|Generalitat]] a l'[[exili]], presidit posteriorment per [[Josep Tarradellas]]. El 1942 va rebre una pensió de la [[Junta d'Auxili als Republicans Espanyols]] per haver ocupat càrrecs públics durant la guerra<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/02472753102136274976613/libro3_4/Libro3_4.html Llibre d'actes de la JARE]</ref> i fou força crític amb la [[Junta Española de Liberación]], creada el 1943.
Uns anys més tard, durant la [[dècada dels 40]], va tornar a Catalunya i fou president del consell d'administració de [[Talleres Balart S.A]]. Actualment hi ha un carrer al barri de [[Can Puiggener]] de Sabadell que porta el seu nom.
== Referències ==
{{Referències}}
== Enllaços externs ==
* [https://memoriaesquerra.cat/biografies/balart-armengol-joan Biografia] per la Fundació Josep Irla
* [http://www.balartbegesa.com/historia.htm Web de Balart-Begesa]
| |||