Romanès: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m Enllaços a Google Llibres en català |
||
Línia 109:
L'ús de la denominació ''romanès'' (''română'') per al ''nostre bell idioma'' (''limba noastră cea frumoasă''<ref>"Limba noastră cea frumoasă" este imnul [[República de Moldàvia|Republicii Moldova]]</ref>) com també per l'ús del [[gentilici]] ''romanesos'' (''români''), a fi de designar els parlants d'aquesta llengua, no esperaria la fundació de l'Estat romanès modern. Encara que els habitants dels antics voivodats romanesos utilitzen per a designar-se a ells mateixos mots com "ardeleni" (o "ungureni"), "moldoveni" o "munteni", el nom de "rumână" o "rumâniască" per a la llengua romanesa està documentat com a molt d'hora a partir del {{segle|XVI|s}} per diversos viatgers estrangers en l'espai de parla romànica dels Carpats.<ref>Ștefan Pascu, Documente străine despre români, ed. Arhivelor statului, București 1992, {{ISBN|973-95711-2-3}}</ref> així com en altres documents històrics escrits en romanès en aquest moment com [[Palia de la Orǎștie]] or [[Letopisețul Țării Moldovei]] (''Les cròniques de la Terra de Moldàvia'') [[Grigore Ureche]].
El [[1534]], [[Tranquillo Andronico]] afirma: ''"Valachi nunc se Romanos vocant"'' ("se numesc români" - ''s'anomenen ells mateixos romanesos'').<ref>Tranquillo Andronico în [http://www.google.de/books?num=100&hl=
Després de viatjar a través de [[Valàquia]], [[Principat de Moldàvia|Moldàvia]] i [[Principat de Transsilvània|Transsilvània]] [[Ferrante Capecci]] explica el [[1575]] que la població indígena d'aquestes regions es diuen “românești” (''"romanesci"'').<ref>''“Anzi essi si chiamano romanesci, e vogliono molti che erano mandati quì quei che erano dannati a cavar metalli...”'' în: Maria Holban, ''Călători străini despre Țările Române'', București, Editura Stiințifică, 1970, vol. II, p.158 – 161</ref>
Línia 143:
=== Gramàtica històrica ===
El romanès ha conservat una part de la [[Declinació gramatical|declinació]] del [[llatí]], però mentre que el llatí tenia sis [[Cas|casos]], des d'un punt de vista morfològic romanès en té només tres: [[nominatiu]] - [[acusatiu]], [[genitiu]] - [[datiu]], i marginalment el [[vocatiu]]. Els substantius romanesos també preserven el [[Gènere (gramàtica)|gènere gramatical]] neutre, tot i que en lloc de funcionar com un gènere independent amb les seves pròpies formes d'adjectius, el neutre romanès va esdevenir una barreja de masculí i femení. La morfologia del [[verb]] romanès ha mostrat la mateixa tendència cap a un temps compost [[perfecte (gramàtica)|perfecte]] i [[Futur (gramàtica)|futur]] com les altres llengües romàniques. En comparació amb els altres [[llengües romàniques]], durant la seva evolució, el romanès ha simplificat el sistema original de [[temps verbal]] llatí de manera extrema,<ref>Yves D'hulst, Martine Coene, Larisa Avram, "Syncretic and analytic tenses in Romanian", a ''Balkan Syntax and Semantics'', pag. 366: "En la seva evolució, el romanès va simplificar el sistema de temps original llatí de forma extrema.", disponible en línia [https://books.google.
== Distribució geogràfica ==
| |||