Jofre III de Rocabertí: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula persona |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 3:
== Biografia ==
Fou fill i hereu del vescomte [[Dalmau V de Rocabertí]] i d'Arsenda de Pinós. El [[1229]], molt jove encara, acompanyà el seu pare a la [[conquesta de Mallorca]]. Dalmau V trobà la mort durant el setge de [[Ciutat de Mallorca]]. Segurament pel fet de ser lluny del vescomtat, els seus dominis quedaren en mans d'[[Hug Jofre I de Rocabertí]], que devia ser el seu germà o bé el seu oncle, i que els regí en nom seu fins a [[1250]].
El [[1274]], però, a instigació del [[comte d'Empúries]], va prendre part en la revolta nobiliària contra el rei, juntament amb el seu fill. Malgrat això, es reconcilià aviat amb el monarca i va formar part del tribunal creat per acabar amb l'enfrontament.
Fora d'una topada el [[1242]], va mantenir bones relacions amb el comte [[Ponç IV d'Empúries]], que li va voler encomanar el projecte de restauració de l'antiga vila d'[[Empúries]] ([[1248]]).
El [[1249]] pactà el matrimoni del seu fill i hereu, Dalmau, amb Ermessenda, filla d'Arnau Desfar o de Navata, senyor de [[Peralada]], que li cedí la senyoria de la vila el [[1256]]. Amb aquesta important incorporació, el [[vescomtat de Rocabertí]] deixava de ser un territori feudal exclusivament muntanyenc i s'introduïa a la trama de les florents viles del centre de la plana empordanesa. Peralada, que aviat esdevingué centre dels dominis dels [[Rocabertí (llinatge)|Rocabertí]], féu del vescomte el senyor feudal més poderós de la comarca després del [[comte d'Empúries]]. Afavorí el creixement econòmic de la vila, sobretot després d'obtenir del rei ―interessat a contrarestar el poder del comte emporità― llicència per a celebrar-hi fires i mercats.
Per fer un servei a la corona i engrandir el mateix vescomtat encarregà al seu fill Dalmau que pactés amb Sança de Santaeugènia la permuta de la [[baronia de Vilademuls]] pel castell, vila i senyoria de [[Torroella de Montgrí]] a l'[[Pere el Gran|infant Pere]] i rebia en canvi [[Vilademuls]], [[Sant Llorenç de la Muga]] i la força de Bassegoda.
Quan [[Pere el Gran]] accedí al tron ([[1276]]), Jofre ja tenia una edat avançada. No va poder anar a la campanya de [[conquesta de Sicília]] de [[1282]], però sí que hi va anar el seu fill [[Dalmau VI de Rocabertí|Dalmau]], amb una host de 150 homes. Jofre va morir dos mesos després de la partida de l'expedició, deixant el vescomtat orfe de govern fins a la tornada del fill.
| |||