Ultrasò: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Aplicacions: Correccions |
m Enllaços a Google Llibres en català |
||
Línia 1:
Un '''ultrasò''' és una vibració de la mateixa natura que el [[so]], és a dir, composta d'ones mecàniques de [[pressió]], però d'una [[freqüència]] superior a la màxima audible per a l'orella humana, que és 20 k[[Hz]] .<ref>{{Ref-llibre |cognom=Codina i Banti |nom=Joan |cognom2=Muñoz Chaín |nom2=José Luis |títol=Programació multimèdia |url=https://books.google.
== Ultrasons naturals ==
[[Fitxer:Dolphin wikitravel.jpg|miniatura|Dofí]]
Els primers ultrasons emesos per animals foren detectats en la dècada de 1930 pel físic de la [[Universitat Harvard]], [[George Washington Pierce]] (1872-1956), que havia inventat un aparell per emetre i detectar ultrasons. Aquests primers ultrasons foren detectats en [[Gríl·lids|grills]].<ref name=":0" /> Posteriorment es descobrí que d'altres animals poden sentir-los, és el cas dels gossos, que poden percebre ultrasons de fins a 50 kHz o els ratolins que els detecten fins a 100 kHz; i fins i tot n'hi ha que els empren com a mètode de localització d'obstacles o de preses, és els cas dels [[ratpenats]] o dels [[dofins]], aquests detecten ultrasons fins als 150 kHz.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Buceta Fernández|nom=J.|cognom2=Koroutcheva|nom2=E.R.|cognom3=Ruiz Pastor|nom3=J.M.|títol=Temas de biofísica|url=https://books.google.
# Els anomenats clics curts (espetecs).
Línia 9:
# Polsos de freqüència constant.
Hi ha dos subordres de ratpenats, [[Megaquiròpters|megaquirópters]] i [[microquiròpters]], que es diferencien per la manera d'emprar els ultrasons. Els primers usen els clics curts, els segons utilitzen els altres dos. Els clics amb la boca, produeixen parells de clics separats un temps d'uns 30 ms, amb 140-430 ms entre parells, amb una freqüència d'escombrat entre 10 kHz i 60 kHz. Un tipus de ratpenats, els [[Vespertiliònids|verspertiliònids]], tenen polsos d'escombrat de freqüència de 78 kHz a 39 kHz a 2,3 ms. Emet polsos de 8 a 15 vegades per segon, però pot augmentar a 150-200 / s quan ha de fer una maniobra difícil.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Sales|nom=G.|títol=Ultrasonic Communication by Animals|url=https://books.google.
== Aplicacions ==
Línia 19:
Els ultrasons són emprats en la determinació de la velocitat del so en un medi, en la detecció de discontinuïtats en un sòlid i en la mesura de gruixos i distàncies, especialment en les sondes per a mesurar la profunditat de la mar i per a detectar els vols de peixos, els submarins, etc, en la mesura industrial del gruix de les peces metàl·liques i la detecció de bombolles, bufats, esquerdes i d’altres defectes interns, en l’homogeneïtzació de dissolucions i d’emulsions, en la dissipació de la boira i coagulació d’aerosols, en l’activació de reaccions químiques, en la soldadura de peces metàl·liques, etc.<ref name=":2">{{Ref-web|url=https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0149152.xml|títol=ultrasò {{!}} enciclopèdia.cat|consulta=2019-01-18|llengua=|editor=|data=}}</ref>
[[Fitxer:Apikal4D.gif|miniatura|[[Ecocardiografia]] en 3D]]
El fet que els ultrasons es puguin propagar dins del cos humà i que, a més, siguin innocus ha motivat que s’utilitzin àmpliament amb finalitats mèdiques. D’altra banda, el canvi de velocitat de propagació segons el medi permet diverses aplicacions en imatgeria, com ara l’[[ecografia]], que empra ultrasons entre 1 MHz i 10 MHz.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Schmidt|nom=Günter|títol=Ecografía: De la imagen al diagnóstico|url=https://books.google.
== Referències ==
| |||