Josep Pin i Soler: diferència entre les revisions

Nascut l'[[11 de maig]] de [[1842]] a [[Tarragona]],<ref>{{Ref-web|url=https://arxiuenlinia.ahat.cat/Document/0000001366#imatge-605|títol=Llibre XXVI de Baptismes (1838-1849).Pàg.317 imatge 605|consulta=5 de maig 2019|llengua=|editor=A.H.A.T. Arxiu Parroquial de Santa Maria de la Catedral de Tarragona|data=11 de maig 1842}}</ref> va estudiar-hi magisteri i més tard es va traslladar a Madrid per cursar la carrera de Filosofia i Lletres, però, havent participat en els avalots de la [[Nit de Sant Daniel]] (1865), va haver d'exiliar-se.<ref>Anicet Villar de Serchs, ''Terra i ànima'', ed.Salvatella, {{ISBN|84 7210-106-1}}, p.173</ref> A [[Marsella]], la primera localitat en què es va instal·lar i on va fer d'arquitecte després de treballar en diversos oficis, va escriure els seus primers textos: ''"Quadros de costums marítimes"'', que va enviar al diari tarragoní ''La Prensa'', i la seva primera novel·la, obra amb la qual inicià una trilogia que es publicà a Catalunya disset anys després, gràcies a [[Josep Yxart]], quan tornà al país l'any 1887: ''La família dels Garrigas'' (1887), ''Jaume'' (1888) i ''Níobe'' (1889). Són els títols que l'han consagrat com a narrador. ''Alícia'' (que va ser premiada el 1921 pel [[Centre de Lectura de Reus]]) i el breu conte ''"Lo miracle del Tallat"'' (1898) completen la seva obra narrativa. El 1899 es va instal·lar a Barcelona, on va treballar en l'administració de les indústries [[Eusebi Güell i Bacigalupi|Güell]]. A partir del 1890 va començar a escriure teatre: ''Sogra i nora'' (1890), ''La viudeta'' (1891), ''La sirena'' (1891), ''La tia Tecleta'' (1892), ''La baronessa o bé Nau sense timó'' (1917) són els títols més celebrats, seguits per ''Alícia o bé paràsits'' (1921), ''Castell-Florit'' (1921) i encara el tríptic ''Poruga'', ''Bibiana'' i ''Ariana abandonada'', ''La pau reparada'', ''L'enveja i afinitats''. El seu teatre representa, fonamentalment, la incorporació al català de la comèdia burgesa, el drama històric i el drama rural. Va recollir les seves impressions de viatger a ''Vària I'' (1903), ''Vària II'' (1905) i ''Orient'','' Vària III'' (1906). Va publicar també ''Regles morals i de bona criança'' (1892), ''Problemes d'escacs'' (1899) i ''Libro de la patria'' (1923), on va exposar la seva actitud conservadora i espanyolista, que mantingué tota la vida malgrat l'aventura progressista de joventut. El 1913 va publicar al ''[[Diario de Reus]]'' una ''Protesta contra les [[normes ortogràfiques]]''. Al final de la seva vida va dedicar una especial atenció a l'obra aliena: va publicar un recull de ''Sonets d'uns i altres ''(1904, amb un extens pròleg sobre el sonet i la seva trajectòria en les literatures europees, i 10 volums que va denominar ''Biblioteca d'Humanitats'' traduïts al català per ell: ''Elogi de la follia'', ''Col·loquis i el Llibre de civilitat pueril'' d'[[Erasme de Rotterdam]]; ''la Utopia ''de [[Thomas More]]; ''Els llinatges de la noblesa d'Espanya'' d'A. Agustí; i ''El príncep i Comèdies i poemes'' de [[Maquiavel]]. Va ingressar a l'[[Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona]] (1912) i a la de la Llengua Catalana (1917) i presidí els [[Jocs Florals de Barcelona]] el 1917. Pòstumament foren publicats els seus ''Comentaris sobre llibres i autors'' (1947), molt interessants per la llibertat de criteri i el coneixement directe i personal que suposen.<ref name=":0" />

 

[[Fitxer:Coloquis_familiars_I_(1911).djvu|miniatura|Primer volum de la seva traducció ''Col·loquis familiars'' d'Erasme de Rotterdam.]]'''Narrativa'''

 

 

== Estudis sobre l'autor ==

* DD. AA.: ''Actes del Simposi Pin i Soler: Tarragona'', 26-28 novembre 1992. Tarragona: Inst. Estudis Tarraconenses Ramón Berenguer IV, 1994.

* DOMINGO, Josep M.: ''Josep Pin i Soler i la novel·la, 1869-1892. El cicle dels Garriga''. Barcelona: Curial/Abadia de Montserrat, 1996.

 

== Reconeixements ==

* Des de 1942, el seu retrat, una pintura a l’oli signada per Rovira, figura a la Galeria de Tarragonins Il·lustres, a l’edifici del Palau Municipal.

* El nom del [[Premi Pin i Soler de narrativa]], dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona, li ret homenatge i reconeixement. Es va convocar per primera vegada l’any 1984, i des de l’any 1991 es convoca de forma ininterrompuda.<ref>{{Ref-web|url = http://www.escriptors.cat/files/expo_25_pin_soler.pdf |títol = 25 Pins i Solers |editor= [http://www.escriptors.cat] |data= 22/10/2014 |consulta= 20/02/2015}}</ref>

* Entre 2001 i 2007, [[Arola Editors|Arola editors]] va publicar la seva obra completa en 12 volums, un projecte que va ser seleccionat en una convocatòria d’ajuts a projectes culturals de l’ajuntament de Tarragona.

* Josep Pin i Soler [https://www.espaisescrits.cat/qui-som/autors/josep-pin-i-soler figura al projecte Espais escrits].

* La ciutat de Tarragona el recorda amb el nom d'un carrer.

* {{AELC|pinisolerj}}

* {{GEC|0050957|Josep Pin i Soler}}

{{viquitexts|Josep Pin i Soler}}

{{inicia taula}}