Josep Rubau Donadeu i Corcellés: diferència entre les revisions

'''Josep Rubau Donadeu i Corcellés''' ([[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]], [[Alt Empordà]], [[1841]] - [[Madrid]], [[Castella]], [[1916]]) fou un [[escriptor]] i [[polític]] català, diputat a les Corts espanyoles durant el [[sexenni democràtic]].

El [[1858]] es va establir a Barcelona, on treballà com a agent d'assegurances i simpatitzà inicialment amb el [[Partit Democràtic (Espanya)|Partit Democràtic]]. El [[1863]] fundà el periòdic ''El Debate'' i el [[10 de juny]] de [[1864]] fou un dels signants del ''Manifest dels Demòcrates socialistes'' de Barcelona. Participà en el moviment revolucionari de 1866, raó per la qual fou empresonat. El 1867 es va establir a Madrid, on fou nomenat vicepresident del ''Club de la Montaña'', on destacà com a orador i agitador extremista, i amb Rodríguez Solís fundà el periòdic ''Cartas Federales''.

Va combatre en les barricades de la [[revolució de 1868]] al costat dels republicans més intransigents. Simpatitzant del moviment internacionalista, va acompanyar [[Giuseppe Fanelli]] en la seva visita a [[Madrid]], [[Sabadell]] i [[Barcelona]] el 1868 i el 1869 va participar en l'Associació Internacional dels Treballadors ([[Primera Internacional]]) de [[Ginebra]], organitzada pels seguidors de [[Mikhaïl Bakunin]], i el 1870 intentà en va que la [[Federació Regional Espanyola de l'AIT]] donés suport a la causa republicana. El 1872 va planejar un aixecament a l'Empordà contra les lleves amb [[Baldomer Lostau i Prats]] i [[Joan Arderius i Banjol]] que va fracassar.

Fou elegit diputat per [[Sant Feliu de Llobregat]] a les [[eleccions generals espanyoles d'agost de 1872]] i [[eleccions generals espanyoles de 1873|1873]]. Fou assessor d'[[Estanislau Figueras]] al presidir aquest la [[primera República espanyola]] i participà en les negociacions durant la [[Proclamació de l'Estat Català]].

Després de la restauració va donar suport al [[Partit Demòcrata Possibilista]] d'[[Emilio Castelar]], però quan aquest partit va integrar-se en el [[Partit Liberal Fusionista]] es va decantar per la Fusió Republicana de [[Nicolás Salmerón]] (1898). El 1903 participà en la fundació de la [[Unió Republicana (1903)|Unió Republicana]] amb Miguel Morayta i Giner de los Ríos, i 1906 es va unir als republicans contraris a la constitució de la [[Solidaritat catalana]].

* [http://www.bibgirona.cat/regira/municipis/figueres/colleccions/album-rubaudonadeu Àlbum Rubaudonadeu. Col·lecció digitalitzada del Repositori Documental Regira]