Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque: diferència entre les revisions

Era fill de l'almirall Pavia, un oficial naval del segle XIX. Va ingressar a l'[[Acadèmia d'Artilleria de Segòvia]] en 1841; ascendí a tinent el 1846, a capità el 1855 i a major el 1862. Tres anys més tard es va unir al personal de [[Joan Prim i Prats]] i va participar en la [[revolta de Villarejo de Salvanés]] (3 de gener de 1866) i,. desprésDesprés del fracàs del [[pronunciament|pronunciament militar]], va marxar a l'exili, tornanti tornà després de la [[Revolució de 1868]] que va destronar [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]].<ref name=EB1911>{{cite EB1911 |wstitle=Pavia y Albuquerque, Manuel |volume=20 |page=971}}</ref>

Durant la [[Primera República Espanyola|I República]] va combatre contra els [[Carlisme|carlistescarlins]] ena [[Navarra]] i contra els moviments [[cantonalisme|cantonals]] a [[Andalusia]],. sentFou designat capità general de [[Castella la Nova]] durant la presidència del republicà unitari [[Emilio Castelar]], un president amb qui va mantenir una bona relació, atès que tots dos compartien la idea que Espanya havia de solucionar els seus problemes amb «ordre, unitat i disciplina», si bé el mandatari considerava que tota acció havia de dur-se a terme dins de la legalitat i Pavía era conegut per la seva proclivitat a donar un cop militar si la legalitat no bastava per arribar a aquesta fi<ref name="books.google_1">[[Martí Gilabert, Francisco]]. [http://books.google.cat/books?id=8nQtmLMk_xoC&pg=PA112&dq=Manuel+Pav%C3%ADa+y+Rodr%C3%ADguez&hl=ca&sa=X&ei=N26AT9DpAYGGhQfgpqzIBw&ved=0CDkQ6AEwAQ#v=onepage&q=Manuel%20Pav%C3%ADa%20y%20Rodr%C3%ADguez&f=falseLa ''Primera República Española 1873-1874''. Ediciones Rialp, 2007.] En Google Books.</ref>