Chichén Itzá: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m Plantilla |
||
Línia 3:
== Història ==
La presència d'una ciutat [[maia]] en aquest indret és deguda a l'existència de dos [[pou]]s naturals (''[[cenote]]s''), que constituïen un tresor inestimable en aquesta regió desproveïda d'aigua. Chichén Itzá deu el seu nom a aquests dipòsits d'aigües subterrànies: en maia ''chi'' significa 'boca' i ''ch'en'' 'pou'. Itzà (''Itza'') és el nom del poble que va fundar la ciutat entre els anys [[435]] i [[455]] i que l'abandonà un segle més tard per raons encara desconegudes. A partir del {{segle|X
L'elit governant de Chichén Itzá era formada per guerrers, sacerdots i comerciants. Van introduir el culte al déu Kukulkan ('la serp emplomallada'), l'equivalent al [[Quetzalcóatl]] de l'altiplà mexicà. Van aixecar construccions amb talussos i murs verticals i representacions del déu ocell-serp. El militarisme va ser el fonament indubtable d'aquesta cultura, cosa que s'evidencia en el monument anomenat la ''Plataforma de les Calaveres'', on s'exhibien, clavats en estaques, els cranis de centenars d'enemics.<ref>{{ref-llibre|títol=Enciclopedia Temática Sopena|pàgines=p.32|lloc=Barcelona| editorial=[[Editorial Ramon Sopena, S.A.]]|any=1982|isbn=84-303-0967-5| consulta=15 desembre 2014|capítol=Artes Figurativas I|llengua= castellà|edició=Traducció de l'Enciclopedia Generale "Le Nove muse" de S.A.I.E. Editrice|format=paper|ref=DL-B-2-1991}}</ref>
| |||